Els nous lleidatans
La quarta part de les persones que resideixen a la demarcació de Lleida ha nascut en altres estats, segons indiquen les dades de l’Enquesta de Població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest treball, tancat amb registres de l’1 de juliol d’aquest any, situa en 106.348 el nombre d’habitants de les comarques de Lleida que han nascut en altres països, la qual cosa representa un 23,45% del total, que són 452.296. L’enquesta de l’INE ofereix una dada que resulta especialment il·lustrativa del ritme a què s’està produint aquesta incorporació de veïns forans, ja que la xifra de juliol suposa un increment de 6.020 persones, és a dir, del 6%, tan sols en els quinze mesos transcorreguts des d’abril de l’any passat. El creixement del col·lectiu estranger ha estat constant els últims anys, fins al punt que la seua magnitud s’ha multiplicat per sis en poc més de dos dècades, des dels 17.111 del 2002, quan el seu pes demogràfic no arribava al 5% del conjunt. D’altra banda, hi ha dades del mateix INE que apunten que aquest creixement en realitat és més pronunciat i supera la quarta part de la població: si als 92.737 habitants de nacionalitat estrangera de l’enquesta s’hi sumen els 19.277 estrangers nacionalitzats que comptabilitzaven les xifres de població l’1 de gener del 2022 i els 5.776 que van obtenir la nacionalitat el 2022 i el 2023, la xifra s’eleva a 117.790 i el seu pes percentual, al 26,04%. Aquesta realitat comporta avantatges laborals, de serveis i de contribució a la Seguretat Social, perquè és evident que, sense cap mena de dubte, el seu pes en l’ocupació al camp, l’hostaleria i la cura de gent gran, per posar només tres exemples, és significatiu i indispensable, però també comporta una tensió demogràfica en algunes localitats o barris concrets que s’ha d’analitzar si volem tenir una societat cohesionada i amb garanties de benestar. Catalunya ha estat, és i serà terra d’acollida i en aquest mestissatge ha forjat la seua prosperitat. Però és evident que els drets van acompanyats de deures, de lleis d’igualtat i equitat que han costat molt aconseguir i que s’han de preservar, així com la llengua, vinguin d’on vinguin els nous catalans. I aquesta premissa ha de ser assumida com una riquesa, alhora que una condició indispensable. I així ha d’afrontar-se per evitar xenofòbies i aprofitament de l’extrema dreta de la diversitat actual.GazaAvui es reprenen les negociacions per a un alto el foc a Gaza i, en aquesta ocasió, tant per la pressió internacional com per la interna a Israel, tot apunta a uns mínims acords que deixin d’indignar el món sencer davant de tanta crueltat
