L’administració ha d’impulsar el lloguer social
El mercat del lloguer està cada vegada més tensionat a Lleida perquè la demanda creix a un ritme superior a l’oferta. En bona mesura, aquest fenomen s’explica perquè les entitats bancàries van tancar l’aixeta del crèdit fàcil per a la compra d’habitatges després del crac immobiliari del 2008. Les hipoteques que cobrien el 100% del cost d’un pis fa temps que van passar a la història. Ara els bancs aporten a tot estirar el 80% del preu, la qual cosa obliga que els compradors hagin de disposar com a mínim del 20% restant, la qual cosa representa almenys entre 25.000 i 30.000 euros, quantitats que són lluny de l’abast de la capacitat d’estalvi de molts joves, parelles i famílies. A més, la pujada dels tipus d’interès aplicada els darrers anys pel Banc Central Europeu ha encarit notablement les quotes hipotecàries. Així, és normal que cada vegada hi hagi més persones que optin pel lloguer perquè senzillament no tenen la capacitat econòmica de costejar-se la compra. Això empeny a l’alça els preus dels arrendaments, que en el primer trimestre d’aquest any van pujar un 6,4% en el conjunt de la província, i la mitjana va superar per primera vegada els 500 euros, fins als 502,90. En el cas concret de Lleida ciutat, aquest fet ha provocat que els universitaris optin per mantenir el lloguer d’un pis també durant l’estiu, encara que aquells mesos no hi visquin, per tenir la seguretat que en el següent curs podran conservar-lo i no veure’s en la tessitura de no trobar-ne cap al setembre. És una altra prova que el mercat del lloguer està arribant a un punt que fa que cada vegada hi hagi més persones que tinguin moltes dificultats per accedir a un habitatge o que senzillament no s’ho poden permetre. Per això cal que les administracions posin fil a l’agulla i promoguin projectes de pisos de lloguer social, que al llarg dels últims lustres han brillat per la seua absència a Lleida, Catalunya i la major part d’Espanya, i que de moment només s’impulsen a comptagotes.
Un difícil equilibri polític
Les declaracions que va fer dimecres la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, afirmant que el pacte del PSC amb ERC –que va permetre investir Salvador Illa com a president de la Generalitat– no preveu un concert econòmic per a Catalunya van suscitar la reacció irada dels dirigents d’Esquerra, que van amenaçar de retirar el seu suport al Govern del PSOE si no porta endavant el nou sistema de finançament. Aquest encreuament de declaracions il·lustra la complexa conjuntura política a Catalunya i Espanya, on el govern depèn de socis tan diversos com Junts, ERC o Podem i alhora s’enfronta a les crítiques internes dels barons del PSOE.
