La convivència amb els patinets
Que la Guàrdia Urbana hagi imposat més de 550 sancions a conductors de patinets elèctrics des de començament d’any de Lleida es pot traduir en el fet que la convivència dels VMP (vehicles de mobilitat personal), tant amb altres mitjans de transport com amb els vianants, és més que complicada. Perquè, per desgràcia, és més que habitual veure conductors d’aquests artefactes circular sense casc, fer-ho per espais urbans en els quals està prohibit, anar en un patinet més d’una persona, que qui condueixi sigui menor de 16 anys, no disposar dels llums obligatoris.. Totes aquestes situacions són sancionables i amb multes que van dels 60 als 200 euros. Les conductes irregulars són tantes i tan freqüents que fins i tot membres de l’associació VPM de Lleida van assumir, en declaracions a aquest diari, que falta “conscienciació i civisme” de conductors, que o bé desconeixen la normativa o bé directament no la respecten. És per això que consideren necessari que els establiments que venen patinets elèctrics aportin als compradors la informació bàsica sobre les normes i reglaments que regeixen la conducció d’aquests vehicles. És lloable la petició, però, una vegada més, hem d’apel·lar al sentit comú i a la responsabilitat de qui es posa al comandament d’un VMP. En depèn tant la seua pròpia seguretat com la dels vianants i conductors d’altres vehicles amb els quals han de conviure.
La vergonya de l’Afganistan
L’entrada en vigor dijous a l’Afganistan de l’anomenada llei per a la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici remata la política de discriminació empresa pel règim fonamentalista talibà contra les dones des del seu retorn al poder fa tres anys. La nova normativa constitueix el conjunt més gran de restriccions imposades a una població femenina castigada fins ara amb la prohibició de l’educació secundària a les nenes, de l’accés a la universitat per a les joves del país i d’impediments al treball humanitari. I és que, com si de ciència-ficció es tractés a l’estil d’El conte de la serventa de Margaret Atwood, les dones del país ara fins i tot tindran prohibit alçar la veu, que és declarada awrah, una part íntima, que només pot ser escoltada “en casos de necessitat”. Tampoc no podran agafar un transport públic sense estar acompanyades per un guardià masculí, ni participar en jocs o qualsevol altra forma d’entreteniment, ni adoptar pentinats occidentals. Als homes també se’ls apliquen restriccions i, per exemple, se’ls prohibeix retallar-se la barba “per sota de la longitud d’un puny”. En definitiva, barbaritats que tornen el país a temps foscos i que han de fer enrojolar la resta del món.
