Cuidar algú no és un treball de dones
L’avenç cap a la plena igualtat entre homes i dones en la societat occidental ha fet passos de gegant les últimes dècades. Tanmateix, encara queden sectors en què la mentalitat tradicional continua resistint a aquest progrés. Un exemple molt clar és que gairebé nou de cada 10 cuidadors no professionals de persones dependents a Lleida són dones, tal com informàvem ahir. Són dades de l’Imserso corresponents al passat 31 de juliol, que corroboren el que indica un estudi, amb el títol La perspectiva de les persones cuidadores des d’una anàlisi de gènere, que les dones assumeixen una càrrega més gran perquè “el rol de cuidadora és imposat a partir de la socialització que marca desigualtats, tant en les atribucions que fa la família com en l’autopercepció i expectatives sobre els comportaments socials per als dos gèneres”. És una situació que afecta més àmbits a part de l’atenció a les persones dependents. D’aquesta manera, són les dones les que continuen assumint el pes de la cura dels nens. Són elles les que adapten majoritàriament la jornada laboral, a costa de sacrificar la carrera professional o fins i tot arribant a renunciar-hi, per permetre la conciliació de l’escola amb la vida familiar. Una vegada comenci el nou curs, aquesta realitat es podrà constatar fàcilment anant a la sortida dels col·legis per veure qui s’encarrega de recollir els nens. I el mateix succeeix amb les tasques domèstiques. Així doncs, cal continuar treballant per trencar aquests clixés, i això no pot aconseguir-se tan sols a través de la normativa, sinó que és necessari perseverar en una educació igualitària a l’escola i també fora, a casa i en la vida quotidiana, per part de totes les persones que creuen en la plena igualtat. Aconseguir trencar d’una vegada determinats rols que la mentalitat tradicional imposa serviria per acabar amb la feminització o masculinització d’alguns treballs i segur que ajudaria a combatre la violència masclista.
Queixes per zones inundables
La revisió de zones inundables efectuada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre provoca les queixes dels ajuntaments de Lleida i Balaguer, ja que fa uns mesos aquest organisme els va comunicar que reduiria notablement l’àrea d’afectació i ara recupera la situació anterior. Entre altres projectes, a la capital del Segrià això bloqueja el de l’institut de Cappont i a la de la Noguera, el de l’alberg del Molí de l’Esquerrà. Sempre cal optar per la prudència, però des del desconeixement costa d’entendre per què no pot edificar-se un institut al costat d’un col·legi existent i a prop de centenars de pisos construïts els últims anys
