Lloguer d’habitacions i vivenda
L’oferta d’habitacions per llogar en pisos compartits s’ha disparat a Lleida, ja que entre l’abril i el juny d’aquest any va créixer un 65% respecte al mateix període del 2023. Així ho indica l’últim estudi del portal immobiliari Idealista, que assenyala que Lleida va doblar el creixement mitjà de tot l’Estat, que es va situar en el 29%. Quant als preus, van pujar un altre 11% en un any, assolint una mitjana de 300 euros mensuals. Aquest estudi també indica que Barcelona és la ciutat amb els lloguers d’habitacions més cars d’Espanya, que al juny assolien els 565 euros, la meitat del salari mínim interprofessional (SMI) a l’Estat espanyol. Les conclusions d’aquestes dades són evidents: d’una banda, és inassumible que una habitació en un pis compartit pugui costar la meitat del sou d’una persona i, de l’altra, cada vegada hi ha més persones que es veuen obligades a posar a disposició de tercers part de la seua casa al no poder fer front a les despeses que comporta un pis. Ambdós premisses ens porten a una realitat que ja coneixem i a què les administracions han de posar els mecanismes per solucionar: falta vivenda a preus assequibles, tant en pobles com en ciutats. Es construeix poc, no hi ha habitatge de protecció oficial, el social s’alça amb comptagotes i els immobles buits continuen comptant-se per milers, malgrat els esforços que estan fent alguns ajuntaments per oferir incentius als qui en lloguin. L’habitatge és un dret i des de la bombolla del maó del 2008 ha plogut molt. Cal tornar a incentivar la construcció sense caure en els errors del passat.
Aeroport d’Alguaire
És evident que l’aeroport d’Alguaire no ha complert les expectatives de viatgers anuals previstos inicialment, com tampoc l’AVE ha multiplicat per mil el trànsit de Lleida al Pirineu per esquiar. Però tan cert és això com que l’alta velocitat ha millorat la vida dels lleidatans, ha impulsat negocis i ha creat sinergies econòmiques i socials, de la mateixa manera que l’aeroport lleidatà ha sabut buscar alternatives com l’escola de vol o el parc d’aeronaus, per suplir els vols regulars. I fer de la necessitat virtut és també crear progrés, perquè si no disposéssim d’aquesta infraestructura cap dels projectes aeronàutics que operen a dia d’avui a Alguaire serien una realitat. Les dades publicades per SEGRE aquesta setmana constaten que el nombre d’operacions (aterratges i ascensos) de l’aeroport de Lleida (que depèn de la Generalitat) estaria en el número 20 si les comparéssim amb els 44 oficials que té Aena a Espanya. No és per tirar coets, però tampoc per menysprear-ho
