L’Aquelarre necessita ajuda institucional

Els directors de l’espectacle central de l’Aquelarre, Gemma Oriol i Pol Bosch, ja van explicar en una entrevista a SEGRE que aquest any Lilith (segons el judaisme de l’edat mitjana, primera esposa d’Adam que es va negar a la submissió que se li volia imposar al paradís) seria la protagonista de la narració prèvia a la Gran Escorreguda, que és el punt culminant de la festa. Vuitanta persones van participar en la posada en escena, en la qual la música i la coreografia van tenir un gran pes, en un renovat Aquelarre que va agradar als assistents, tant pel seu aire cabaretesc com per la focalització en aquest personatge femení irreverent i tradicionalment associat a la luxúria i al pecat. L’espectacle es va completar amb el foc i els correfocs que, com és habitual, van anar a càrrec del Ball de Diables Carranquers de Cervera i com a colla convidada hi havia el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú. En tot el cap de setmana es van cremar més de 350 kg de pólvora i des de dilluns fins ahir van ser 600. Quant a la valoració final de la 47 edició de l’Aquelarre, l’alcalde de Cervera, Jan Pomés, va afirmar que “hem batut rècords, hem tingut molta més gent que mai durant tota la setmana i molt més el cap de setmana”. Pomés va destacar que “hauran passat per Cervera unes 35.000 persones”. El primer edil de Cervera també va agrair a tots els veïns i les entitats locals implicades amb la festa perquè sense ells no podria tirar endavant. I sobre aquest últim punt ens agradaria incidir. Fa quaranta-set anys que l’Aquelarre de Cervera organitza una de les festes més originals de Catalunya, tant per la desmitificació de tabús lligats a la bruixeria com per la comunió de la població amb aquesta tradició, però tant l’organització com el consistori llancen una crida de socors en demanda d’ajuda institucional. Lleida i Catalunya en el seu conjunt no es poden permetre que el que s’ha anat consolidant any rere any corri el risc de perdre’s per no rebre el suport que sens dubte es mereixen.La Masia i el BarçaDesprés de la marxa de Pep Guardiola i Leo Messi, l’era més gloriosa del Barça de tota la seua història, el club blaugrana ha viscut en un desert de mals resultats i falta d’il·lusió col·lectiva. Per acabar-ho d’adobar, la mala gestió econòmica i esportiva de Josep Maria Bartomeu va sumir el club en una crisi de difícil resolució. No es podia fitxar grans estrelles i ha calgut recórrer a la Masia i allà, juntament amb un entrenador experimentat com Hansi Flick, és on ha trobat el FC Barcelona la tecla de la il·lusió col·lectiva. La moral és clara: la Masia és el gran tresor del Barça sense cap mena de dubte. Messi, Iniesta i Xavi van sortir d’allà