Arranca el curs polític
Amb l’arribada del setembre acaben les vacances escolars i les laborals de bona part de la població, i torna el curs polític, que aquest any vindrà marcat bàsicament per dos temes: la immigració i, com no, Catalunya, que fa anys que és el centre de tots els debats, sigui per la independència reclamada al carrer i a les urnes el 2107 per bona part de la seua població, pel judici al procés que va comportar aquest envit a l’estat dels partits sobiranistes, els indults, l’amnistia o, en aquest exercici, pel finançament singular a què es va comprometre el PSC-PSOE amb ERC perquè votés a favor de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Sobre el primer punt, el líder de Vox, Santiago Abascal, ja va advertir ahir mateix que no donarà suport als pressupostos dels barons populars a les comunitats autònomes on governen conjuntament, si no canvien la seua política sobre immigració. Aquesta amenaça de la ultradreta tensarà el PP, que ja va suar tinta per contradir les paraules del president, Pedro Sánchez, quan aquest va dir públicament que és partidari de la contractació en origen però també de les deportacions. Dos punts en els quals coincideixen populars i socialistes i que podria ser una bona oportunitat per aconseguir un gran acord d’estat. Però tal pacte sembla difícil per la pressió que exercirà la ultradreta, per un extrem, i Podem, per l’altre. I si no volem convertir els immigrants, que ja ocupen el 25% de llocs de treball de mitjana en molts sectors de Lleida, com publica avui SEGRE, en una arma llancívola per atiar xenofòbia i racisme o bonisme mal entès, cal dissenyar un full de ruta d’atenció i integració d’estrangers, tant per preservar els seus drets com els dels autòctons. Pel que fa a Catalunya, és evident que el repartiment fiscal més equitatiu i just que li correspon no passarà per una quota com la basca, perquè això requeriria una modificació constitucional i una majoria parlamentària que ni té ni tindrà ara per ara el PSOE. Per tant, aquesta singularitat traduïda a recaptar tots els impostos i transferir un tant per cent a les arques del Govern central com a solidaritat interterritorial haurà d’arribar a través de la Lofca, la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, i el principal escull que trobarà serà la resta de comunitats, amb Madrid com a capitost, que s’oposaran radicalment a qualsevol plantejament federal que s’aparti del cafè per a tothom. Finalment, la tardor ens portarà també els congressos de Junts i ERC, que han de definir el paper independentista una vegada han perdut la majoria al Parlament i al Govern, i si els de l’expresident Carles Puigdemont volen intentar continuar arribant a acords amb el PSOE a Madrid o deixaran caure l’Executiu espanyol després de l’aliança del PSOE amb ERC per a la legislatura catalana.
