El poder judicial i les lleis

María Isabel Perelló Domènech és la nova presidenta del Consell General del Poder Judicial. Nascuda a Sabadell el 1958, està associada a Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, és magistrada de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem des del 2009 i ara serà la primera dona a ostentar el càrrec des que l’òrgan judicial es va crear el 1812. En una trajectòria poc mediàtica, hi ha tres fets que es poden posar a sobre de la taula: l’estiu passat va rebutjar la petició del PSOE de revisar els vots nuls del 23-J, el 2014 va acusar Carlos Lesmes d’utilitzar llenguatge sexista (per adreçar-se a tots els jutges en una carta com a “estimats companys”) i va ser ponent de la sentència que va confirmar la sanció de 48 milions d’euros a Renault, Peugeot i Citroën. L’elecció de Perelló, per setze vots a favor, ha arribat gràcies a l’entesa entre el bloc progressista i conservador després d’un mes de converses infructuoses i a dos dies de l’Obertura de l’Any Judicial. Aquest nomenament permet al Poder Judicial acabar finalment amb una situació d’interinitat que s’arrossegava des del desembre del 2018. Isabel Perelló va ingressar a la Carrera Judicial el 1985 i ha ocupat destinacions al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Maó, a l’Audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al marge del seu currículum el més important del nomenament és que per fi es compleix la llei i es desbloqueja aquest òrgan de l’Estat. I una demanda a la nova presidenta del Consell General del Poder Judicial, la primera de tendència progressista després de 28 anys de presidents conservadors, aquest òrgan constitucional de l’Estat té la finalitat de garantir la independència dels jutges en l’exercici de la seua funció, però no els eximeix de les mateixes obligacions que la resta de ciutadans i complir les lleis que redacta el poder legislatiu, i la llei d’amnistia que bloquegen alguns dels seus col·legues, n’és una. Amb això i que deixessin la seua ideologia, sigui quina sigui, al marge de la judicatura, ens conformaríem.FP a Mollerussa i habitatgeEl problema que té l’institut d’FP de Mollerussa és greu perquè dels 800 alumnes matriculats, el 40% venen de diferents parts de Catalunya i resta de l’Estat i del 60% restants, que són de les comarques de Lleida, alguns són de poblacions llunyanes i no tots tenen unes combinacions de transport fàcils per acudir cada dia a l’institut. La falta d’habitatge per llogar a Mollerussa és el principal inconvenient amb què ha de bregar el centre i totes les administracions han de posar de la seua part per buscar solucions ja