El repte municipal del cost de les escombraries

Els ajuntaments lleidatans tenen un nou repte al davant en matèria de residus. Abans del 8 d’abril del 2025, les entitats locals hauran d’establir una taxa concreta que reflecteixi els costos reals de la gestió de residus, i que haurà d’estar separada de la resta d’impostos i rebuts que els contribuents abonen a les seues llars o negocis. La Llei 7/2022 del 8 d’abril de residus i terres contaminats per a una economia circular, ja en vigor, va donar un període de tres anys perquè les entitats locals poguessin adaptar-se a aquesta nova exigència, que aclareix el preu del servei. En concret, la normativa explica que la taxa haurà de ser “específica”, només per a residus, i a més serà “no deficitària”. Generarà un ingrés total mai menor al preu de la gestió dels residus que es fa, i s’hi inclourà la recollida, el transport, el tractament de residus, la vigilància, les campanyes de comunicació i els ingressos per la venda dels materials recuperats, així com l’energia que se’n generi. A més, es passarà el rebut a unitats fiscals, és a dir, en cap cas no pagarà el mateix un ciutadà que un establiment, ja que hi haurà un barem que dictaminarà quant caldrà pagar en funció de quant es generi (molts consistoris ja l’apliquen). La norma també preveu que es faci un cens d’instal·lacions amb amiant, així com un calendari de retirada. A més, afegeix que aquesta taxa ha de recollir el cost de totes les fraccions de residus, ja que la recollida separada és una altra de les obligacions que es recullen en la norma estatal i que s’ha anat implementant a poc a poc en tots els municipis. Les entitats locals establiran la recollida separada d’almenys el paper, el metall, els plàstics, els bioresidus, els residus tèxtils, els olis de cuina utilitzats, els residus domèstics perillosos, els residus voluminosos i altres fraccions determinades. A més, s’hi suma una altra obligació: les entitats locals hauran d’informar anualment dels residus que recullen, per fluxos, de les instal·lacions que gestionen i dels seus processos interns, així com de la destinació final de tots aquests residus. Tasca complicada doncs per als ens locals, però sens dubte necessària perquè falta molta conscienciació de la importància d’aquest servei. Una gran majoria de ciutadans reciclen i tenen un alt sentit de la col·lectivitat i el bé comú, però també n’hi ha molts altres que pensen que la retirada dels residus és una obligació de l’ajuntament i no contribueixen gens perquè aquest procés sigui exemplar. Els munts de bosses o directament escombraries o residus amuntegats al costat dels contenidors és un paisatge intolerable que entre tots hem d’erradicar i que costa molts diners dels contribuents. Aquesta normativa d’obligat compliment pot ser una oportunitat per augmentar el nostre civisme col·lectiu, molt millorable.