Tornada a classe amb deures pendents
Demà comença un nou curs escolar per a 1,3 milions d’alumnes catalans. Hauria de ser el dia D en què s’inicia una necessària reforma de l’ensenyament. I no ho diem nosaltres. Sindicats i docents demanen posar fi a continus canvis educatius per apujar el nivell de l’alumnat després del demolidor informe PISA que situava els estudiants catalans a la cua de l’Estat en matemàtiques, comprensió lectora i ciències. No ho tindrà fàcil la nova consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, perquè no s’ha arribat a aquesta dramàtica situació de la nit al dia. El 2005 es publicava el llibre Generació L, en el qual el professor lleidatà Pere Pena, avui jubilat, alertava que les contínues reformes legislatives s’havien traduït ja en aquell moment en el fet que un de cada quatre alumnes de Secundària no sabia llegir ni entendre un text i no tenia cultura matemàtica. Pena lamentava que paraules com disciplina, estudi o esforç havien desaparegut de les aules i que això havia tingut conseqüències. El temps li ha donat la raó. El 1990 es va aprovar la Logse, primera llei educativa integral després del franquisme. Va ser la primera decepció. Es basava en el model britànic dels anys seixanta que, lògicament, ja era caduc i des d’aleshores s’han succeït els canvis de normativa sense que cap hagi solucionat els problemes estructurals que s’arrosseguen i s’ajornen debats com el de la revisió de la introducció de noves tecnologies a les aules, quan països més avançats han tornat als llibres i els apunts perquè els resultats no havien estat els esperats. Però per a això es necessitaria una estabilitat que no depengués del color polític que governi. És a dir, que els projectes es fessin a deu anys vista. És només un exemple de les moltes assignatures pendents. Escoles i instituts necessiten més recursos i menys ràtio per garantir que un títol acadèmic sigui alguna cosa més que un paper. El prestigiós pedagog Gregorio Luri fa anys que també alerta del que qualifica d’“insensat ball de lleis” i demana revisar els aprovats per llei. Molts deures pendents.
Cafè singular per a tothom
Si alguna cosa ha demostrat amb escreix el president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, és que és capaç de convertir els problemes polítics en oportunitats. Caldrà veure si també ho aconseguirà aquesta vegada explicant als seus el model de finançament singular per a Catalunya, que de singular tindrà poc, ja que s’obre que altres territoris també el demanin. De moment, els presidents de Castella-la Manxa i d’Aragó, com era previsible, es van rebel·lar ahir davant del comitè federal del PSOE
