L’esperit de la llei d’Amnistia

“Criteri interpretatiu de les normes jurídiques que atén principalment la intenció del legislador o finalitat que en va inspirar l’adopció.” Aquesta és la definició del concepte “esperit de la llei” que figura al diccionari panhispànic de l’espanyol jurídic. I és que malgrat que tota normativa és interpretable, hi ha qüestions centrals que estan clares i que només poden alterar-se si la intenció no és interpretar, sinó retorçar el contingut. Això és el que sembla estar fent el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a l’hora d’argumentar, en una interlocutòria firmada ahir, la seua negativa a aplicar la llei d’Amnistia a l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, rebutjant els recursos presentats tant pels afectats com per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Els recurrents destacaven que la llei només exclou l’amnistia en el supòsit de malversació quan aquesta comporta un enriquiment personal, assenyalant que aquest mai va ser el cas de les despeses autoritzades durant el procés, com les destinades a costejar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. El jutge respon sostenint que el que la norma defineix com a enriquiment va més enllà de l’ordre estrictament monetari i que “situa en una mateixa consideració legal qui malversa cabals públics per incrementar els seus diners o el seu capital; qui adquireix al seu nom béns o drets, però domiciliant el pagament del preu en els comptes bancaris de l’Administració; i qui, amb càrrec als cabals públics, obté qualsevol benefici que hauria exigit el pagament d’una contraprestació dinerària”. És a dir, que conclou que com que els processats eren promotors polítics del procés es beneficiaven personalment d’aquestes despeses. En aquest sentit, abunda en aquesta línia quan indica que “per més que existeixi una certa proximitat entre les funcions públiques exercides pels responsables i l’objecte de la despesa, no és predicable que el benefici tingués una altra naturalesa que la personal”. És totalment lícit que a un jutge no li agradi una llei, però el que no hauria de fer és retorçar la seua interpretació per evitar aplicar-la. I aquesta és la impressió que transmet la interlocutòria de Llarena.Falta d’oferta de lloguerEls últims mesos hem informat que el mercat del lloguer cada vegada està més tensionat a Lleida perquè la demanda és molt més gran que l’oferta, la qual cosa provoca que els preus augmentin i que cada vegada sigui més habitual arrendar habitacions, per les quals ja es paguen 300 euros al mes. Avui, donem compte que els interessats per cada pis de lloguer han passat d’una mitjana de 20 a 49 des de començament d’any. Una altra dada que constata que les administracions han d’actuar de forma urgent