Sensibilitat i normativa al bypass per l’Horta

Veïns de l’Horta que resideixen en cases properes al bypass de la línia ferroviària d’alta velocitat van denunciar fa un any que els seus immobles s’estaven esquerdant a causa de les vibracions que provoca el pas dels trens. Primer van ser una quinzena de famílies i posteriorment d’altres se’ls van anar afegint, de diferents partides i també d’Artesa de Lleida. Recentment han constituït una plataforma que compta amb més de 200 integrants. A començaments d’aquest any, Adif, l’ens públic titular de la línia ferroviària, va començar a mesurar les vibracions en disset edificis els titulars dels quals li havien presentat queixes per aquestes esquerdes. El resultat d’aquest estudi, que avancem en la nostra edició d’avui, assenyala que no hi ha un patró únic per a aquest tram i que, mentre que en alguns punts les tremolors superen els límits fixats per la normativa, en d’altres estan per sota. Adif ja ha iniciat actuacions per intentar reduir aquests nivells, en té previstes d’altres i repetirà dos vegades els mesuraments per comprovar si són prou efectius o no. En tot cas, més enllà dels resultats concrets d’aquests informes, cal demanar a aquest organisme –i al ministeri de Transports, al qual està adscrit– que tingui empatia amb els afectats per aquesta situació. Està clar que han de vetllar per la correcta administració dels fons públics i que estan obligats a comprovar si les esquerdes estan causades o no per les vibracions dels trens d’alta velocitat. Ara bé, que hi hagi llocs on les vibracions estiguin dins dels paràmetres permesos no implica que d’entrada s’hagi de descartar que han provocat els danys. Hi pot haver edificis que, per l’antiguitat o a l’estar construïts amb materials de baixa qualitat, s’hagin esquerdat per les tremolors encara que aquestes no siguin excessives. El primer que cal tenir en compte és que aquestes edificacions –o almenys gairebé totes– es trobaven allà quan fa més de vint anys es va construir la línia ferroviària per la qual circulen tots els trens d’alta velocitat que no tenen aturada a la ciutat. Una altra qüestió a valorar és que la liberalització del servei ha disparat el nombre de combois que passen per aquest bypass, d’uns 8 quilòmetres de longitud. Quan Renfe era l’únic operador, eren una vintena al dia, però ara cal sumar-hi una desena d’Ouigo, més de 30 d’Iryo, i els Avlo (els AVE low cost de Renfe) i els AVE que van de Madrid a França. És indubtable que aquest gran volum de trànsit ferroviari ha alterat les condicions de vida d’uns veïns que fins fa relativament poc residien en una zona on dominava la tranquil·litat. Adif ja té en marxa la redacció del projecte per reparar les pantalles de protecció del soroll existents, però no estaria de més que analitzés si cal instal·lar-ne més en llocs que ara no en tenen.