Fake news i democràcia
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, preveu aprovar avui en Consell de Ministres un pla de regeneració democràtica, enfocat principalment a combatre les fake news i posar la lupa en el finançament públic que reben els mitjans de comunicació. El líder socialista assegura que les tècniques de desinformació “són perilloses perquè van contra el pilar més important de la democràcia: el de la gent”. És el ciutadà qui decideix amb el seu vot quina direcció ha de seguir el país. Per a això, el ciutadà ha de discernir entre la veritat i la mentida, entre les dades i els relats, i garantir-li aquest dret davant de l’auge de les noves tecnologies resulta ara encara més complicat. A tall d’exemple sobre aquesta desinformació, va donar algunes dades. “El 90 per cent dels espanyols es veuen exposats a notícies falses de manera recurrent. I al 86 per cent li costa discernir les notícies veritables de les falses. Cada any es produeixen al nostre país milers de mentides, que es difonen un 70 per cent més ràpid que les notícies veritables. Aquestes mentides han aconseguit que el 18 per cent dels espanyols consideri avui dia que la nostra economia està en crisi o que el 34 per cent temi que algú ocupi casa seua. Que el nombre d’immigrants que conviu amb nosaltres sigui el doble que la realitat o que el canvi climàtic no està causat per l’acció de l’ésser humà.” Les fake news no sorgeixen per accident, hi ha algú que dedica temps i recursos econòmics a distribuir-les per “erosionar la confiança dels ciutadans en la democràcia i les seues institucions”, va assenyalar. De fet, el president del Govern central veu provat un vincle “entre la circulació de falòrnies i l’augment dels delictes d’odi”. No li falta raó a Pedro Sánchez però és necessari afegir algunes consideracions: la primera, que Catalunya fa molt temps que pateix fake news polítiques de tot ordre i proporció, i el líder socialista ha mirat en moltes ocasions cap a un altre costat i només quan l’han afectat a ell personalment s’ha decidit a actuar. I en segon lloc, el dret a la informació, veraç, contrastada i plural és el bé més preuat que tingui qualsevol societat i aquest pilar de la democràcia no pugui veure’s coartat per cap interès de partit.BarraconsLa conselleria d’Educació va anunciar el 2019 un pla per retirar en set anys els més 1.000 mòduls prefabricats que encara estaven actius per fer classes. Han passat 5 anys i a Lleida almenys segueixen dempeus i amb alumnes a dins aquest curs més d’una quarantena. Si l’educació és una prioritat per al país, cal canviar els barracons per edificis com més aviat millor i dotar de les instal·lacions en condicions que l’ensenyament mereix
