L’exemple d’Unzué i l’ELA

La llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) s’aprovarà en el Ple del Congrés el mes d’octubre vinent després de fusionar-se les tres iniciatives que PSOE, PP i Junts van pactar. El text acordat té tretze pàgines i es basa en les propostes legislatives sobre ELA registrades en el Congrés pels tres partits citats més Sumar. Aquestes iniciatives van partir, al seu torn, d’una proposta elaborada pel col·lectiu de persones afectades d’ELA i com a punts més importants té l’atenció continuada especialitzada durant les 24 hores del dia per a les persones en estadis avançats; que la norma sigui “específica” per a aquesta i altres malalties o processos neurològics d’alta complexitat i curs irreversible i que es posi en marxa una estructura per a la investigació d’aquesta patologia neurodegenerativa. Juan Carlos Unzué, exporter de futbol, entrenador i malalt d’Esclerosi Lateral Amiotròfica, va ser el que va aixecar la veu el passat 20 de febrer al Congrés sobre la falta d’atenció a aquesta malaltia. En una sessió al Congrés dels Diputats va lamentar que només cinc diputats assistissin a les taules redones que van celebrar. “Imagino que la resta de diputats tindrà moltes coses per fer”, va deixar caure Unzué, mentre assenyalava que els malalts d’ELA havien anat a la casa dels diputats: “Sabeu el que ha costat a molts dels meus companys ser aquí, no només econòmicament, sinó d’esforç físic? Espero que això quedi gravat i ens escoltin.” També els va demanar voluntat per tramitar aquesta llei i perquè els ajuts arribessin com més aviat millor. Doncs després d’aquest zasca que va treure els colors a ses senyories absents, la seua incansable lluita per dignificar els serveis a aquests malalts ha fet efecte i ve a demostrar, una vegada més, que la ciutadania i la seua empenta i resiliència són molt importants per al conjunt de la societat. Política ho és tot i els ciutadans tenen el dret d’exigir als seus representants totes aquelles millores que poden contribuir al bé comú. Un gran exemple a seguir.Lleida, civisme i convivènciaLa convivència i el civisme tenen com a objectiu fomentar i promoure els valors i les actituds cíviques entre tota la ciutadania, així com la responsabilitat en el manteniment de la convivència amb la finalitat d’incrementar el respecte a l’entorn urbà i el compromís amb el compliment de les normes de bon veïnat. Aquest paràgraf, que podria firmar qualsevol ajuntament i ciutadà, en principi només són bones paraules però indiquen un camí a continuar de conscienciació col·lectiva molt necessari i que Lleida fa bé d’abordar immediatament per garantir la pau social