Lloguers temporals i habitatge
El projecte de Llei pel Dret a l’Habitatge va ser aprovat pel Consell de Ministres l’1 de febrer de 2022, pel Congrés el 27 d’abril de 2023 i definitivament pel Senat el 17 de maig. Es tractava d’una de les reformes recollides en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que incloïa altres projectes de rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana. Així, la llei va detallar mesures que pretenien augmentar l’oferta d’habitatge a preus assequibles, evitar que es donin situacions de tensió en el mercat del lloguer i donar suport a joves i col·lectius vulnerables en l’accés a l’habitatge. Així mateix, es va oferir a les comunitats autònomes i municipis “diferents eines per contribuir a contenir o reduir el preu del lloguer i a augmentar el parc d’habitatge de lloguer social (sic)”. Passat més d’un any, la situació de l’accés a l’habitatge a Lleida i a la resta de Catalunya continua sent molt precària i el preu del lloguer no ha baixat i fins i tot existeix menys oferta que abans en molts municipis. Per tant, era absolutament necessària la reglamentació per evitar que els grans tenidors especulessin amb els preus, mentre el ciutadà mitjà ha de dedicar la meitat del seu sou al lloguer, i més tenint en compte que la compra continua estant també pels núvols i ni es construeix habitatge social ni baixen els preus del poc que s’edifica. Davant d’aquesta tessitura s’intenta ara modificar la llei del 2023 perquè per una distracció en la redacció s’havia deixat un buit legal en els lloguers temporals, que al ser de menys d’un any (onze mesos com a màxim) esquiven la reglamentació en vigor i poden apujar el preu al seu aire a l’estar subjectes només al Codi Civil, és a dir a la voluntat de les parts. Així, a iniciativa de Sumar i amb base a una proposta del Sindicat de Llogateres, el PSOE, amb el suport d’ERC, Bildu i BNG, havia pactat aprovar la tramitació parlamentària d’aquesta modificació amb la pretensió que PNB i Junts s’hi sumarien. Els bascos van passar de l’abstenció al sí i els de Puigdemont, veient que la llei prosperaria encara que s’abstinguessin, van votar que no, amb la qual cosa la reforma queda bloquejada. Sens dubte té raó Junts quan diu que l’Estat no pot eludir la responsabilitat de solucionar el problema de l’habitatge pressionant els petits propietaris i que el que es necessita és activar d’una vegada la construcció de pisos socials i aconseguir posar a la venda o al lloguer habitatges assequibles, sobretot per a joves. Però s’equivoquen Míriam Nogueras i el seu grup parlamentari negant que aquests canvis en els lloguers temporals poden ajudar a millorar la situació de moltes persones, sobretot estudiants o treballadors itinerants que veuen com els apugen el preu amb empara legal. Evidentment no solucionaria el problema però menys és el no-res del bloqueig.
