La riuada que va matar gairebé 400 lleidatans
La matinada del 23 de setembre del 1874 es van produir abundants i torrencials pluges a la meitat meridional de Catalunya que van provocar grans destrosses i desgràcies, a Ponent especialment a la comarca de l’Urgell, sobretot a Tàrrega, on les aigües van provocar centenars de morts i van arrasar cases, camps i totes les infraestructures que van trobar. Una desgràcia que va ser batejada com la rubinada de Santa Tecla i no ha estat l’única, perquè des d’aquesta data fins que s’han escomès obres de regulació i revestiment a l’Ondara, per posar un exemple, aquesta àrea geogràfica ha patit 33 desbordaments del riu. La intensitat habitual de les precipitacions en el clima mediterrani ha comportat moltes altres desgràcies a les nostres comarques al llarg del segle XX, sobretot la riuada del Segre del 1982, quan entre el 7 i el 8 de novembre es van desbordar aquest riu transversal de Lleida i la Valira, provocant divuit morts, arrasant literalment el municipi del Pont de Bar i deixant un panorama insòlit a la capital del Segrià, en la qual l’aigua va inundar tota la part pròxima al riu, i molts veïns van haver de sortir de casa amb barca. Totes aquestes tragèdies, l’última a Agramunt al desbordar-se el Sió i provocar la mort de 4 ancianes, han canviat i molt la regulació dels rius de Lleida i han obligat a modificar normatives urbanístiques de terrenys i equipaments construïts als cursos o marges de totes les conques. Sens dubte la construcció de l’embassament de Rialb i la canalització dels rius, tant a Lleida com a Balaguer per posar només dos exemples, són les obres més importants que eviten que en moments de pluges torrencials es posin en perill vides humanes, camps o immobles, i per molt que la situació estigui més controlada i que el canvi climàtic provoqui períodes de sequera, no es pot abaixar la guàrdia en la protecció dels municipis i la seua activitat econòmica perquè precisament el canvi climàtic afavoreix gotes fredes encara més abundants i extremes. Les inversions en infraestructures de control dels cursos continuen sent prioritàries i des del mur de contenció de Cappont a les canalitzacions dels petits o grans municipis han d’estar entre les prioritats de tots els pobles riberencs.
No hi ha dret
Dos anys després del tancament del monestir de Sixena per executar obres de rehabilitació de l’edifici, les obres d’art extretes sota custòdia policial del Museu de Lleida a finals del 2017 en empara del 155 seguiran ocultes al públic almenys sis mesos més. Una vergonya sense pal·liatius i un exemple de com no actuar amb el patrimoni cultural
