Efectes del canvi climàtic a nivell local

La campanya de regs està arribant al final a les comarques de Lleida sense que hagi calgut aplicar grans restriccions per la sequera, a diferència del que va succeir el 2023, quan va caldre tancar el canal principal d’Urgell el mes d’abril. El volum d’aigua emmagatzemada als embassaments dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana és sensiblement més elevat que fa un any, amb 402 hectòmetres cúbics més, la qual cosa representa un augment del 70%. Són bones dades que no han de portar a la conclusió que la sequera que s’arrossega s’ha pal·liat al 100%, perquè altres xifres demostren que no és així. Els pantans estan únicament al 48% de capacitat total, i el cabal que aporta el Segre es troba un 30% per sota de la seua mitjana històrica. Al nostre territori, sempre hi ha hagut episodis de sequera, però una cosa és això i una altra els efectes del canvi climàtic, que poden comprovar-se quan s’analitza la tendència que segueixen les precipitacions i la temperatura al llarg de diversos lustres. Les primeres són cada vegada més irregulars, mentre que la segona va a l’alça, amb estius en què les onades de calor i les nits tropicals amb mínimes de més de 20 graus s’estan normalitzant, i hiverns amb menys dies de fred. Aquests canvis afecten les tempestes que van acompanyades de pedra, la mida mitjana de la qual ha augmentat al llarg de les últimes dos dècades a Lleida, segons un estudi de la Universitat de Lleó, que constata que el seu poder destructiu ha augmentat entre un 20 i un 25%, en aquest cas també pel final de les mesures de lluita contra la pedra. L’evolució del cabal dels rius i de les calamarsades són dos exemples a nivell local de les conseqüències del canvi climàtic, que a nivell global es plasmen amb la proliferació de fenòmens extrems simultanis en diferents punts del planeta. Tots ens hem de conscienciar de la necessitat de prendre mesures per mitigar-lo, malgrat que això només serà possible si els dirigents polítics i econòmics mundials actuen de forma concertada en aquest sentit.Guerra total a ERCLa fractura interna d’ERC va quedar de nou dissabte en vista de tothom. Primer, la secretària general en funcions, Marta Rovira, va cridar a “repensar” el partit per superar les “fallides ètiques”, en una al·lusió implícita als cartells difamatoris contra els germans Maragall. I poc després, Oriol Junqueras va presentar la seua llista per liderar Esquerra atribuint a Rovira tota la responsabilitat de l’estructura B que va idear aquests cartells i instant a “fer neteja”. Caldrà veure com acaba aquesta guerra, la cruesa de la qual farà que sigui molt difícil recompondre ponts entre els diferents sectors d’ERC