Un nou recinte a l’altura de Sant Miquel
L’alcalde, Fèlix Larrosa, i la portaveu del grup municipal de Junts, Violant Cervera, van anunciar ahir un acord entre els propietaris majoritaris dels terrenys de l’antiga Àrea Residencial Estratègica prevista entre Cappont i la Bordeta per reservar 116.000 metres quadrats per al nou recinte de Fira de Lleida a l’antiga Hípica i el seu entorn. Van avançar que està previst que tingui sis pavellons de mida mitjana i dos de grans. Per al desenvolupament urbanístic d’aquest pla serà necessària una modificació del Pla General i Larrosa va assenyalar que preveuen tramitar-la ja en el ple de l’octubre o en el del novembre. També van assenyalar que el nou pavelló desmuntable en procés de licitació estarà llest per a la Fira de Sant Miquel del proper any i que l’entrada principal del recinte firal passarà a ser al Camí de Picos. Aquesta és una bona notícia per al certamen i per a la ciutat, perquè la professionalització, diferenciació i projecció del sector productiu, tant agrícola com ramader, de les comarques de Lleida i el seu potent sector agroalimentari mereixen que tots els expositors puguin estar sota sostre, igual que els de Municipàlia, l’altra gran fira de Lleida ciutat. I també és evident que Fira de Lleida ha de tenir unes instal·lacions de primer ordre de què ara no disposa. El govern municipal i Junts aposten per aquest nou espai firal, que caldrà esperar com es concreta en un procés que ara acaba de començar.El català no es tocaEl Consell d’Europa considera que les sentències judicials que imposen un mínim de classes en castellà en comunitats autònomes amb llengua cooficial infringeixen els compromisos que Espanya ha assumit per protegir les llengües regionals o minoritàries. Al seu informe d’avaluació d’Espanya sobre la Carta Europea de Llengües, els experts del Consell d’Europa es mostren “profundament preocupats” per les sentències judicials que imposen un mínim de classes en castellà per les “incerteses” que han creat sobre l’ús d’una o una altra llengua com a vehicular en l’educació. Els experts recorden que Espanya, quan va subscriure aquesta carta –alguns països membres com França no han volgut fer-ho al no estar obligats a garantir una altra llengua, a part del francès–, va optar pel “màxim nivell de protecció”. Revés, doncs, a tots aquells que des de fa anys intenten utilitzar la llengua com un element polític de confrontació, quan el gran consens que ha existit sempre, i segueix vigent, en tots els partits històrics de Catalunya, amb el PSC inclòs, és que el català no es toca i que el seu paper de llengua vehicular és indispensable, per a la seua supervivència i com a instrument d’integració.
