Els informes secrets del CNI
El Govern central desclassificarà informes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre els atemptats gihadistes del 17 d’agost del 2017 a les Rambles de Barcelona i Cambrils. Així ho van confirmar ahir fonts del ministeri de Defensa, que no veuen cap problema que puguin consultar-se els documents del CNI sobre els atacs terroristes que van deixar 16 morts i 152 ferits perquè “no hi ha res compromès”. Aquesta era una de les exigències de Junts en la negociació amb els socialistes per a l’aprovació del camí d’estabilitat. De fet, fa mesos Bolaños, un dels negociadors del PSOE amb els independentistes, va exigir que el Govern estatal cedís davant d’aquesta demanda. Tanmateix, llavors la Moncloa va dir no. Els partits independentistes, així com familiars de les víctimes, fa anys que reclamen que s’analitzi al detall la connexió del CNI amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, considerat el cervell dels atemptats a Catalunya i que va morir el 16 d’agost en l’explosió de la casa d’Alcanar. En aquest immoble, ubicat en una urbanització a prop de la platja, és on la cèl·lula terrorista preparava els explosius. Precisament ahir es van reprendre al Congrés els treballs de la Comissió d’Investigació per conèixer les implicacions derivades dels atemptats del 2017. De la mateixa manera, es van reprendre també les sessions de la comissió d’investigació sobre la denominada operació Catalunya.
Un avenç sens dubte en la transparència que exigeixen els ciutadans en relació amb les actuacions de les institucions. Espanya té vigent encara una llei de secrets oficials de l’època franquista i és evident que ha canviat molt la societat des d’aquell any 1968, en el qual es va aprovar, i que la societat vol saber com actuen els seus poders públics, igual com la vergonyosa manera de procedir del rei emèrit. Què va succeir entre el CNI i el seu confident, l’imam de Ripoll, i la col·laboració que hi va haver, si n’hi va haver, entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos sobre aquest terrorista. No es tracta de desacreditar ningú, es tracta de saber què va passar i per què i evitar que no torni a succeir. Sobretot, per poder confiar en els que ens representen i defensen.
La cultura de l’aigua
Les inversions en regadius i la seua modernització, així com la millora de la gestió i el seu estalvi, tant en consum domèstic com en l’agrari i ramader, són un dels reptes més imminents que té la nostra societat davant del canvi climàtic i els períodes de sequera. Els 105 milions que anuncia el ministre Luis Planas als regants de Lleida són una bona notícia perquè la nova cultura de l’aigua no es quedi en l’àmbit de les bones intencions
