Economia circular i sentit comú
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha desestimat el recurs que va presentar el Comú en contra de la retirada del porta a porta a Pardinyes i Balàfia al considerar que no hi ha hagut una modificació substancial del contracte de recollida d’escombraries i ha aixecat la suspensió cautelar que impedia retirar-lo en aquests dos barris de Lleida ciutat. El porta a porta es va implementar a Pardinyes i Balàfia el març del 2021 pel govern tripartit d’ERC, Junts i el Comú i la seua entrada en servei va estar acompanyada de queixes tant dels veïns com dels grups de l’oposició. Al març, l’actual govern del PSC va anunciar que ho revertiria i tornaria al model d’illes de contenidors. Tanmateix, el Comú va presentar un recurs al considerar que no va tenir un seguiment adequat i que la seua reversió “va ser impulsada sense una justificació adequada”. La lògica del Comú a oposar-se a eliminar un porta a porta que ells van implantar s’entén, però xoca que critiquessin que el nou govern de la Paeria no en fes un seguiment adequat, quan mentre van ser-hi ells van ser incapaços de donar resposta a les carències evidents que el porta a porta va tenir i té en aquests barris. És evident que la millora de la recollida de les escombraries i el reciclatge obligat per l’Eurocambra és una necessitat cívica i mediambiental que cal escometre i, a més, amb un calendari fixat, però igualment cert és que no es pot començar a construir una casa per la teulada i els fonaments de la separació de residus han d’assentar-se a poc a poc i amb garanties. No tenen la mateixa idiosincràsia els municipis de la Segarra, les Garrigues, el Segrià o la mateixa Tàrrega, que arranca ara el porta a porta, que la capital de Ponent, i aquestes diversitats poblacionals i socials s’han de tenir en compte. L’economia circular de la UE, que inclou una sèrie d’objectius jurídicament vinculants per a tots els Estats, marca que el 2025 es recicli un 70% dels metalls ferrosos i residus de vidre, un 65% dels envasos, un 75% del paper i el cartró, un 50% dels residus plàstics i d’alumini i un 25% de la fusta. Aquests percentatges es tornaran més ambiciosos un lustre més tard i s’ha fixat la meta del 2035 per als residus municipals, el reciclatge dels quals ha de ser d’almenys un 65% aquell any. Cal caminar sense pausa cap a aquest objectiu, però evidentment les presses tampoc no són bones conselleres. Reciclar requereix abans que res conscienciació de la població, compromís de les grans cadenes de supermercats de no generar residus en excés i que tendeixin a la sostenibilitat dels envasos. També instruments, tecnològics i de personal de les empreses encarregades de la recollida, sentit comú en els horaris i punts de recollida i, per descomptat, incentivar els qui hi participen del bé col·lectiu i penalitzar els incívics. No és fàcil però és indispensable.
