El nostre tren de vida
El Corredor Mediterrani és una infraestructura ferroviària inacabada que connectarà viatgers i mercaderies des de les comunitats mediterrànies amb Europa, però que porta un retard tan considerable que ni tan sols hi ha ample internacional per a l’alta velocitat entre Tarragona i València, trams en els quals cal recórrer a l’Euromed. La radialitat de les línies de tren amb Madrid és tan centralista que aquest eix que ha de descol·lapsar les carreteres i convertir-se en un gran impuls per a les exportacions avança a pas de tortuga. Per postres, la falta d’inversió endèmica a les línies convencionals de Rodalies i Regionals de Catalunya fa anys que provoca un estrès diari en milers i milers de catalans que, volent utilitzar el transport públic per més còmode, barat i sostenible que el vehicle particular per dirigir-se als seus llocs de treball, habitatges o estudis, viuen un calvari per les incidències, avaries, sabotatges, robatoris i mil condicionants més que converteixen aquests trens en un viacrucis. Així, les línies de Manresa i la costa s’haurien de convertir en un Rodalies Lleida per afavorir la mobilitat entre capitals comarcals. La primera certament ha millorat, però encara queda lluny de ser un servei ampli, puntual i àgil que pugui convertir-se en una autèntica alternativa al cotxe. I pel que fa a la de la costa, la seua ineficàcia fa molt difícil que els veïns de les Borges, Juneda o Vinaixa ho considerin com a mitjà de transport habitual per dirigir-se a Lleida o municipis de Tarragona. Ara, finalment el Govern central decideix emprendre la millora del túnel de Roda de Berà, per condicionar-lo per a l’ample internacional, i durant 5 mesos el servei es veurà alterat i les incidències o retards ens temem que seran habituals. Esperem que, almenys, serveixi per millorar el servei de cara al futur, però totes les administracions han d’implicar-se perquè el tren millori finalment la nostra vida quotidiana i les inversions i la gestió estiguin a l’altura del que Lleida i el conjunt de Catalunya necessiten per no anar sempre al vagó de cua.
Pròxim Orient
L’Iran va llançar dimarts un atac amb desenes de míssils contra Israel. Amb l’entrada de la república islàmica en el conflicte, la tensió creix al Pròxim Orient i el que va començar amb un salvatge atac terrorista de Hamas a la població jueva i una resposta igual de salvatge de Netanyahu sobre la franja palestina, ja és una amenaça per a mig món. Europa no compta, els EUA es troben en plena campanya electoral, Rússia prou en té amb Ucraïna i la Xina no vol problemes. I qui sempre paga sense cap tipus de pietat és la població civil que tots utilitzen com a escuts humans
