Planificació d’energies renovables
Catalunya continua sent l’autonomia que menys producció d’electricitat amb energies renovables genera de tot l’Estat. Les fonts renovables tan sols van aportar un pírric 15,7% del total de la que es va generar el 2023. Una xifra molt deficient, que ens situa amb el percentatge més baix d’electricitat renovable de tot el sistema elèctric peninsular. Així ho revelen les dades de l’informe de l’Observatori d’Energies Renovables de Foro Sella, elaborat per l’institut d’investigació social Opina 360 del Grupo Redondo. Segons explicaven en un comunicat, les fonts renovables amb prou feines van generar un total de 6.012 GWh de potència a Catalunya el 2023, un 2,2% més que l’any anterior. Una pujada testimonial que contrasta amb el creixement del 15,1% que es va registrar en el conjunt d’Espanya. Per sectors, la producció eòlica va créixer un 25,3% en el conjunt de les quatre províncies catalanes i es va situar com la seua primera font verda, aportant el 51% del total de l’electricitat renovable generada. Aquesta pujada de l’eòlica, tanmateix, contrasta amb la dràstica caiguda en un 17,7% de l’energia hidràulica que, a causa de la sequera, va descendir al nivell més baix d’almenys les últimes tres dècades. Al marge del testimonial ascens en generació des d’energies netes, les no renovables van reduir la seua producció a Catalunya un 9,7%. De manera que el conjunt de la generació elèctrica va baixar un 8,1% respecte a l’any anterior. Des del punt de vista de la potència, la instal·lació de renovables va continuar estancada ja que el 2023 només es van implantar 17 Mw –nou en fotovoltaica i vuit en eòlica–, només un 0,5% més que el 2022. Pel que fa a Lleida en particular, només cal llegir el nostre diari cada dia per comprovar els 283 milions d’euros paralitzats en energies verdes a Urbanisme i l’aval en comptagotes que reben els que estaven en llista d’espera. És evident que ha d’existir un reequilibri territorial i que no és acceptable sembrar el món rural, que és el que menys consumeix, de molins o plaques solars i molt menys en detriment de les explotacions agroramaderes, les dades minvants de les quals també són esgarrifoses amb una pèrdua de 2.760 en cinc anys. La solució és complicada perquè si no volem haver de tornar a recórrer a les centrals nuclears, com ha fet França, és imprescindible augmentar la producció verda a un ritme molt més gran del que portem en l’actualitat. Seria bo que el nou Govern redactés un pla territorial de renovables, amb paràmetres clars d’objectius i instruments per aconseguir-los i fer-ne partícips els municipis dels pros i contres. La inacció mai no comporta res de positiu i no podem deixar passar el temps sense més ni més a l’espera de miracles que no arribaran, mentre cada dia consumim més electricitat. Cal passar a l’acció immediatament.
