Es pot acabar amb la multireincidència?

Es pot acabar amb la multireincidència, però és difícil. Es necessita diners i temps. La solució no és, com se suggereix sovint demagògicament, augmentar les penes del Codi Penal per empresonar els delinqüents que roben cada dos per tres. Les penes previstes són raonables, i la previsió legislativa per apartar els lladres reiteratius dels carrers és correcta: quan hi ha més de tres condemnes, la següent vegada que es cometi un delicte el jutge pot empresonar el delinqüent preventivament, segons es va aprovar en l’última reforma legislativa per combatre aquesta xacra. Quin és, doncs, el problema? El principal és que l’administració de Justícia no té recursos per fer el que la legislació li permet: jutjar aquests lladres en tan sols un dia (en la majoria dels casos es tracta de delinqüents sorpresos in fraganti i la instrucció judicial es pot fer en qüestió d’hores), de tal manera que la quarta vegada que siguin detinguts, després de la celebració de tres judicis ràpids, ja comptaran amb tres condemnes i el jutge, després de demanar-ho la Fiscalia, podrà ordenar-ne l’ingrés preventiu a la presó. El problema és que uns jutjats completament saturats no tenen capacitat per celebrar aquests judicis ràpids, que en molts casos són assenyalats per molts mesos després, de vegades fins i tot més d’un any. Durant aquest temps el delinqüent no comptarà amb cap condemna malgrat haver estat arrestat la barbaritat de 33 vegades (aquesta és la mitjana dels 20 lladres que han estat emmanillats més vegades a les comarques de Lleida, com expliquem avui en un ampli reportatge del diari). Aquesta multireincidència causa una gran alarma perquè la sensació d’inseguretat que genera, sobretot en zones com l’Horta o l’Eix Comercial de Lleida, és insuportable. I no només això. També provoca una gran frustració per als agents dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, que veuen com el seu treball no serveix de res perquè els delinqüents que detenen moltes vegades són al carrer l’endemà. Per aconseguir que els judicis ràpids siguin realment ràpids, i conseqüentment es puguin dictar condemnes de forma immediata i es pugui retirar dels carrers aquests lladres multireincidents, cal dotar l’administració de Justícia dels mitjans personals i materials necessaris. Per a això calen diners, però, també com dèiem, temps. En contra de les creences alarmistes que moltes vegades es comparteixen arran d’aquesta problemàtica, el sistema penitenciari català funciona raonablement bé. Això vol dir que la gran majoria de presos no tornen a delinquir quan compleixen condemna, malgrat que els que ho fan generen una sensació d’inseguretat intolerable. Les polítiques de reinserció són lentes però eficaces. La solució de fons passa per la lluita contra l’exclusió social. Això requereix un esforç titànic, però val la pena.