Un any d’horror
Avui es compleix un any del brutal atac terrorista de Hamas a Israel que va costar la vida de gairebé 1.300 persones, va deixar 7.500 ferits i més de 250 segrestats. Va ser un acte bàrbar més propi de l’edat mitjana que del segle XXI, però de cap manera pot justificar la desproporcionada resposta de Tel-Aviv, que aquell mateix dia va declarar la guerra a Hamas. Des d’aleshores, prop de 42.000 persones han perdut la vida a Gaza i gairebé dos milions d’habitants de la Franja han hagut de deixar casa seua, un 90% de la població. Aquestes xifres són només la punta de l’iceberg d’una tragèdia humanitària sense precedents. Benjamin Netanyahu no ha fet cap cas fins a la data a totes les crides a la moderació que se li han fet des de la comunitat internacional. Fins i tot els seus aliats habituals marquen distàncies. El president de França, Emmanuel Macron, s’ha postulat recentment a favor de l’embargament de la venda d’armes a Israel, la qual cosa Netanyahu ha qualificat de “vergonya”. La via diplomàtica sembla estancada. De fet, la guerra s’ha estès i amenaça la precària estabilitat del Pròxim Orient amb fronts oberts a Cisjordània, el Líban, el Iemen i l’Iran. Israel ha aconseguit assassinar els líders polítics de Hamas i Hezbollah, però està molt lluny d’haver neutralitzat aquestes forces terroristes. De fet, a Netanyahu no només se’l critica des de l’exterior. Els familiars dels segrestats lamenten que un any després encara no hagi pogut fer tornar a casa els seixanta que es creu que encara segueixen amb vida. Una vegada més, el Pròxim Orient és un polvorí, però aquesta vegada fa més por perquè la possibilitat que la guerra s’estengui a tota la regió és alta. Una vegada més els Estats Units fan equilibris perquè una eventual ruptura amb Tel-Aviv no els escatxigui en plena campanya electoral. L’ONU, ni hi és ni se l’espera. El cada vegada més qüestionat dret a veto de la Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units frena qualsevol posicionament crític amb Israel més enllà d’una inofensiva estirada d’orelles. Una realitat que també explica els més de dos anys de la invasió russa d’Ucraïna.
‘Aire que ve d’Alguaire’
Com en el popular garrotín, aquest cap de setmana 9.000 persones, un 40% més que l’any passat, han estat pendents del cel d’Alguaire. La fira aeronàutica LleidaAirChallenge es consolida plenament i es professionalitza amb prop de 40 contactes comercials sense oblidar el públic familiar. En total, aquest any l’esdeveniment ha comptat amb 98 estands, entre els quals nou de representants de marques d’aeronaus, així com d’escoles aeronàutiques, empreses de drons per a agricultura, construcció o extinció d’incendis, aerotaxis i helicòpters. Un èxit
