Promeses polítiques i aritmètica parlamentària
Salvador Illa va prometre el primer dia del debat de política general que l’executiu català destinarà 4.400 milions d’euros per a la construcció de 50.000 habitatges fins al 2030. A més, el president de la Generalitat va incidir en la necessitat de “renovar el sistema sanitari de Catalunya amb una inversió de 2.800 milions en quatre anys”, en el compromís del PSC amb ERC de desplegar el sistema de finançament singular pactat en l’acord d’investidura i aprofitar les “oportunitats de col·laboració” amb el govern del PSOE a la Moncloa. “A Catalunya hi ha un 2% d’habitatge públic, mentre que la mitjana d’Europa és del 9,3%”, va dir. Per combatre aquesta situació preveu l’ampliació del parc públic de vivendes i aconseguir que “no hi hagi cap comunitat que inverteixi tants diners en matèria d’habitatge”. Illa va explicar que la Generalitat ampliarà els terrenys disponibles amb “la creació d’una reserva pública de sòl” que començarà el febrer del 2025, a més d’incitar a la col·laboració entre el sector públic i privat amb un finançament suau de l’Institut Català de Finances per fomentar la construcció d’habitatge públic a través d’un fons de 500 milions d’euros anuals. Aquestes inversions i les que es pressuposen a Rodalies i tota la xarxa ferroviària, el gran taló d’Aquil·les de Catalunya a dia d’avui, són intencions molt lloables que compartim tots, però que no compten amb els pressupostos necessaris si no es concreta el finançament singular, o anomeni-ho el lector com més li plagui, que reverteixi d’una vegada el dèficit fiscal que el nostre país pateix des de fa dècades i que s’ha plasmat en el deteriorament de molts dels serveis que, en certa manera, van marcar l’inici del procés amb aquella manifestació del juliol del 2010, juntament amb l’assetjament del PP al català després de l’Estatut del 2006. Ahir va seguir el debat i ens va permetre arribar a la mateixa conclusió que amb el Govern central. Tant Pedro Sánchez com Salvador Illa governen en minoria i depenen de l’habilitat parlamentària per arribar a acords amb actors de sensibilitats molt diferents i amb vetos creuats, com va advertir ahir ERC el PSC, i això requereix molta cintura política i una oposició que anteposi el bé comú als seus interessos de partit, cosa molt complicada. Veurem.‘Bella Ciao’No és més fàcil el panorama a la UE, que ahir va escoltar un discurs xenòfob del president de torn, el primer ministre d’extrema dreta hongarès, Viktor Orbán, que va posar tot el relleu del seu mandat en, segons ell, l’equivocada política d’asil europea, mentre que no va pronunciar ni una paraula de la guerra d’Ucraïna. L’esquerra ni el va deixar acabar i van cantar l’himne antifeixista Bella Ciao. Temps convulsos que requereixen molt de sentit comú.
