La salut mental, en quarantena
La salut mental ha passat de ser pràcticament un tabú a convertir-se en una de les malalties que més han sortit a la palestra després de la pandèmia de la covid, ja que va tenir efectes devastadors en aquest àmbit sanitari, especialment a causa dels períodes de confinament. Aquesta setmana, que s’ha celebrat el dia mundial dels diversos trastorns que contempla, hem sabut que les xifres d’afectats van a l’alça i que incumbeixen a molts sectors i a pràcticament tots els estrats de la societat. I és que la salut mental es considera com el benestar general de la manera en què cadascú pensa, regula els seus sentiments i es comporta, i és necessari estar alerta per detectar variacions en cada un d’aquests aspectes, per simples que semblin. Perquè un trastorn de salut mental pot tenir conseqüències a l’hora de mantenir relacions personals o familiars, funcionar en entorns socials o adaptar-se a l’àmbit laboral o estudiantil o tenir fins i tot efectes molt més devastadors per al malalt i el seu entorn. Tornant a l’afectació, la directora mèdica de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Ester Castan, assenyalava que entre la població jove s’ha detectat un considerable augment dels trastorns de la conducta alimentària, d’autolesions i d’addiccions, malalties que, segons l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària, es podran veure agreujades per les dificultats laborals i l’accés limitat a l’habitatge. Per la seua part, entre els adults preval la depressió i l’ansietat. Si preocupant és aquest panorama, no ho és menys el que presenta el dels professionals que han d’atendre els pacients. Perquè, en una entrevista publicada en aquest diari, Francesc Abella, coordinador del grup sènior de la delegació lleidatana del Col·legi de Psicòlegs, alerta que un de cada cinc especialistes (el 21,8%) està en risc de patir problemes de salut mental, molt per sobre del percentatge de la població en general, que és del 6,6%. Així mateix, Abella posava èmfasi que aquests trastorns depressius afecten en gran manera professionals menors de 35 anys. Una de les solucions plantejades és que hi hagi canvis a les facultats per prevenir en la mesura possible aquestes afectacions en els futurs psicòlegs.El resum és que, com passa en altres àmbits relacionats amb la salut i les cures personals, tals com els vinculats a la gerontologia, és més necessari que mai cuidar el cuidador. Del seu benestar en tots els aspectes depèn en bona mesura el de la resta de la ciutadania que pugui patir aquestes malalties. Així mateix, també és primordial retallar les llistes d’espera perquè els afectats puguin ser atesos en el menor espai de temps possible per evitar mals majors. La consecució d’ambdós aspectes marca, i molt, el nivell de benestar d’una societat que, en principi, és avançada.
