L’IRBLleida, un orgull per a Ponent
Els nostres lectors deuen estar acostumats a veure molt sovint a les pàgines del diari fotografies d’entitats i empreses lleidatanes que inicien o mantenen la seua col·laboració anual amb l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida, firmes que ja són més de dos-centes. I no és estrany que aportin el seu gra de sorra a aquesta entitat capdavantera en la investigació i que suposa un orgull per a tot Lleida. I és que, tal com reflectíem ahir en un ampli reportatge, l’IRBLleida compleix dos dècades amb un bagatge impecable i admirable. Nascut el 2004 fruit de la unió dels grups d’investigació de la Universitat de Lleida i de l’hospital Arnau de Vilanova, el seu creixement en tots els sentits ha estat més que espectacular en aquestes dos dècades. Ha passat de comptar amb 221 investigadors repartits en 23 grups de treball als 485 actuals agrupats en 37 equips, els projectes dels quals els han permès participar en un miler d’assajos clínics capdavanters que, al seu torn, s’han transformat en la sortida al mercat de centenars de fàrmacs. Per fer possible aquesta ingent tasca, el pressupost de l’institut ha crescut de forma exponencial al passar dels 800.000 euros en els seus inicis, el 2004, als dotze milions del passat exercici i, segons explica el seu actual director, Diego Arango, cada euro que inverteix la Generalitat es rendibilitza, i molt, ja que l’IRBLleida el multiplica per nou. Quant als reptes de futur, a més de tot el relacionat amb la investigació biomèdica i els seus avenços, destaca la futura ampliació d’instal·lacions. Així, als dos edificis actuals que sumen més de 9.000 metres quadrats al costat de l’Arnau, està en projecte disposar d’una planta (900 m²) de l’Arnauet destinada a assajos clínics, per a la qual cosa ja s’han sol·licitat 1,5 milions d’euros a l’Institut de Salut Carlos III. Totes les institucions, com ho està fent el teixit social de Lleida, han de continuar col·laborant per mantenir i incrementar el potencial de l’IRBLleida, que ha posat Ponent en el mapa de la investigació a nivell europeu i s’ha convertit en un focus d’atracció d’investigadors i professionals sanitaris de primer nivell.
La dolçor d’Agramunt
La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, la 35a edició de la qual es va clausurar ahir, ha demostrat un any més que la tradició no està disputada amb la modernitat. Els productors d’aquests productes s’han sabut adaptar als nous temps i, a banda de desestacionalitzar el seu consum, amplien la gamma de sabors amb propostes sorprenents. No és estrany, doncs, que Agramunt tingui un paper rellevant l’any que ve, quan Catalunya exercirà de Regió Mundial de la Gastronomia.
