El problema de l’habitatge

Des de l’any 2021 s’està produint a Lleida, Catalunya i el conjunt de l’Estat un desajust important entre l’oferta d’habitatge i la demanda, la qual cosa deriva en un tensionament del mercat que pressiona els preus a l’alça i dificulta l’accés a l’habitatge, en particular als joves i a col·lectius vulnerables. La solució no és fàcil perquè la bombolla del 2008 va deixar ferides sagnants que encara avui no s’han curat. Per als bancs, perquè els van deixar de pagar milers de crèdits de promotors i particulars que no van poder fer front a les hipoteques i es van haver de quedar milers de pisos. Les immobiliàries i constructores, les que no van desaparèixer ofegades pels deutes, van amb molt de tacte a l’hora de promoure habitatges per la carestia de preus i, quant als ciutadans corrents, s’ha reduït l’oferta i encarit els preus, tant de lloguer com de compra, cosa que ens porta a una situació insostenible. La combinació d’una gestió eficaç del sòl urbanitzable, la construcció i rehabilitació d’habitatges assequibles, la regulació adequada del mercat de lloguer i el desenvolupament de polítiques de finançament sostenibles contribuiria a un mercat immobiliari més equilibrat i just. Quant a la participació pública en la promoció o lloguer d’habitatge, aquesta pot ajudar però també portar a incentius inadequats. S’ha demostrat que les intervencions públiques, si no es dissenyen i executen acuradament, poden distorsionar el mercat, descoratjar la inversió privada i no assolir els objectius d’accessibilitat i assequibilitat esperats. És essencial, per tant, un equilibri entre la participació pública i l’incentivament del sector privat. Aquest diumenge passat, a Madrid, desenes de milers de persones van sortir al carrer per reclamar el dret a l’habitatge, clamar contra la pujada dels lloguers i exigir “un canvi” en les polítiques d’habitatge. SEGRE ja va publicar el març d’aquest any un ampli reportatge sobre la situació de l’accés a la vivenda per als joves i persones amb pocs recursos amb la conclusió que la majoria de joves de menys de 30 anys només poden independitzar-se compartint pis i els vulnerables han de recórrer a l’oferta social (poca), l’okupació o l’amuntegament. No hi ha cap dubte, doncs, que és una prioritat que totes les administracions tenen l’obligació d’abordar.Rescats de boletairesQuinze rescats de boletaires al Pirineu des del setembre passat, quan just estem a mitjans d’octubre, és una dada bastant significativa perquè davant de la campanya de recollida de bolets que hem començat prenguem totes les precaucions de seguretat necessàries