Companys i la lluita descarnada a ERC
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, a més d’entitats, partits i institucions, van homenatjar ahir Lluís Companys en el 84 aniversari del seu assassinat pel franquisme. “El camí per obtenir la pau i per aconseguir un món millor és el camí de la política, de la diplomàcia, del dret internacional, no de la llei del més fort”, va assegurar el president Illa en un discurs que té més a veure amb la tessitura de la política actual, tant en clau espanyola com internacional, que amb la figura del president que va ser afusellat per intentar que Catalunya tingués un reconeixement ple en l’Espanya dels anys trenta. Estem absolutament d’acord amb les paraules d’Illa, el problema és que per passar dels discursos a la realitat cal saltar molts murs i alguns són, ara com ara, infranquejables i acaben per desestabilitzar, quan no desacreditar, partits i institucions. I si no, que ho preguntin a ERC, que ha passat de governar a la Generalitat, diputacions i diverses ciutats importants de Catalunya (entre les quals Lleida) a una lluita descarnada i fratricida pel poder. I el més lamentable del que està passant al partit de Companys és que no s’enfronten per idees o projectes polítics, sinó per egos i poder. Marta Rovira, que ha parlat poc en públic des del seu retorn a Catalunya el passat 12 de juliol gràcies a la llei d’amnistia i a l’arxivament del cas Tsunami, deixa la primera línia d’ERC amb dures crítiques al líder de Junts, Carles Puigdemont, i al seu company al capdavant d’ERC durant més d’una dècada: Oriol Junqueras. La dirigent va defensar que els lideratges del 2017 s’han de renovar. “De veritat encara hi ha algú que cregui que els que vam tenir responsabilitat en l’1-O serem capaços d’arreglar-ho? Per això jo també me’n vaig: perquè fa set anys que no sabem com acabar el referèndum”, va assegurar. Segons la seua opinió, els partits independentistes van arribar a l’1 d’octubre del 2017 amb un complicat equilibri intern i extern i, després de la jornada de votació, “no es van prendre decisions”. “No hi havia un acord sobre què havíem de fer el 2 d’octubre”, va resumir. Les paraules més dures van ser per a Junqueras, de qui va dir que “ha sembrat de forma interessada la desconfiança dins del partit per treure avantatge en la carrera interna. Hi ha qui creu que com pitjor, millor per a ell. I jo crec que com pitjor, pitjor sobretot per al projecte polític”. No sabem qui guanyarà el congrés d’ERC del novembre però el que sí que és segur és que, venci qui venci, la bretxa oberta en la militància de base tardarà a tancar-se i el dany causat entre tots els actors de l’independentisme a l’entorn del 2017 també és irreparable a curt termini. Seria bo, doncs, per al país i, sobretot, per al partit de Companys, que com més aviat millor es curin les ferides.
