El món rural i els seus eixos indispensables

El Consell Executiu va aprovar dimarts el projecte de llei de l’Estatut del Municipi Rural, que contempla incentius fiscals i econòmics per viure als pobles. El text defineix com a municipi rural el que té menys de 2.000 habitants i s’ubica en una comarca de baixa densitat de població o una de limítrofa i estableix avantatges com un 10% més d’ingressos procedents del fons de cooperació local. Partint de les xifres del passat 2023, això implicaria quatre milions d’euros més per fins a 596 municipis de Catalunya, dels quals gairebé 200 són a Lleida. El projecte de llei, que ara començarà la tramitació parlamentària, preveu incentius també per a la fusió de municipis i els reconeix un altre increment en la participació en els fons de cooperació local “corresponent a la suma de l’import atorgat a l’últim exercici als municipis fusionats”. L’increment es mantindrà durant vuit anys. A més, la Generalitat contempla una línia dels fons d’inversió específica per a aquests municipis i criteris de discriminació positiva en la concessió de subvencions públiques. Els veïns d’aquests pobles es beneficiaran de mesures tributàries com una deducció en la quota autonòmica de l’IRPF en els casos del trasllat de la residència principal a un municipi rural. Si es compleixen els requisits, les deduccions aniran de 750 a 2.000 euros. També hi haurà deduccions per la compra d’un habitatge habitual en un d’aquests nuclis de fins al 15% de la inversió o del 20% si és un municipi rural d’especial atenció. Les mesures s’han negociat al llarg dels darrers anys i han comptat amb la participació d’entitats com l’Associació de Micropobles o Eines de Repoblament Rural. L’Estatut del Municipi Rural contempla també la reducció de càrrega burocràtica en el cas de les relacions amb les administracions i en matèria d’urbanisme, en què es flexibilitzen molts aspectes. Evidentment totes aquestes mesures són positives i poden ajudar a frenar la despoblació i afavorir fins i tot el creixement d’alguns nuclis. Per tant, excel·lent sense pal·liatius. Els peròs venen perquè aquesta reglamentació de res no servirà si no es complementa amb oportunitats laborals, des de mantenir i cuidar les explotacions agroramaderes a l’impuls industrial en àrees pròximes. Per descomptat també és indispensable millorar les comunicacions i un bon servei en educació, és a dir escoles obertes, sanitari, amb dispensaris o CAP de referència i connexions de fibra òptica i internet. I evidentment, accés a l’habitatge assequible. Els incentius fiscals o burocràtics i tenir carrers asfaltats i un pavelló esportiu o llar de jubilats és fantàstic, però de poc serviran si els habitants d’aquests pobles no disposen d’una qualitat de vida prou digna i una manera de guanyar-se la vida.