La dependència que ve
La conselleria de Drets Socials i Inclusió es va comprometre a publicar noves dades de la llei de dependència amb el compromís de presentar abans de finals d’any un pla de xoc per reduir la llarga llista d’espera. El secretari general del departament, Raúl Moreno, creu que la publicació d’aquestes xifres ha de permetre monitorar de forma pública tot el procés. A finals de desembre del 2023, el temps mitjà d’espera de resolució de grau es va situar en els 125 dies als Serveis de Valoració de la Dependència (Sevad) de Lleida, ocupant el desè lloc del rànquing català, liderat pels d’Osona, amb una espera mitjana de 168 dies. En el cas de l’Alt Pirineu, es va situar en els 104 dies i a Aran, en 66 dies. A Catalunya, el temps mitjà estava en 120 dies. En el conjunt dels Sevad de les comarques lleidatanes, segons les dades a desembre del 2023, hi havia pendents un total de 2.539 valoracions de resolució de grau. Així mateix, durant l’any passat se’n van resoldre 686, la qual cosa suposa una mitjana d’1,8 al dia. D’altra banda, els principals grups parlamentaris del Congrés van expressar el passat dia 8 d’aquest mes el seu suport a tornar a tramitar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada fa deu anys pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) per fer més just el copagament per als beneficiaris de dependència. En concret, reclamen que la capacitat econòmica del beneficiari, el patrimoni, l’edat o el moment vital d’aparició de la situació de dependència es tinguin en compte per a la determinació de la quantia de les prestacions econòmiques. Ahir, per la seua part, una investigació elaborada per la Unió d’Entitats, amb col·laboració de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i el ministeri de Drets Socials, conclou que Catalunya necessitarà 25.000 places noves de residències i 20.000 professionals més en els deu propers anys per l’envelliment de la generació baby-boom i vaticina que, a curt termini, podria no haver-hi prou professionals per atendre les persones grans si no es produeix una millora substancial del finançament públic. Ara mateix, l’estat del sistema d’assistència a Catalunya és que hi ha unes 62.000 places residencials i 20.000 de diürnes, el 85% de titularitat privada (moltes amb finançament públic en un sistema de concertació), del tot insuficients per afrontar la pròxima dècada. “Si no disposem de més professionals i una formació adequada, tindrem un greu problema d’atenció”, va afirmar la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual. Un problema sens dubte del qual fa temps que advertim i que requereix finançament, personal adequat i molta col·laboració per part de totes les administracions. Si no s’actua immediatament, el sistema pot col·lapsar completament i el problema social serà molt greu.
