Comerç de Lleida, igual que fa 10 anys

Lleida és l’única capital de demarcació catalana sense cap centre comercial de grans dimensions. La radiografia del comerç lleidatà dibuixa una alta disseminació de petites i mitjanes empreses. Lleida presumeix de comptar amb l’Eix Comercial a l’aire lliure més llarg d’Europa. Tanmateix, els lloguers dels locals d’aquesta zona, especialment al carrer Major, arriben a xifres astronòmiques, molt distants dels preus dels lloguers a les vies adjacents, on gran part dels nous negocis no duren gaire. Més enllà del centre, els barris (la Bordeta, Pardinyes, Balàfia o Cappont) compten amb un menor entramat de petits establiments. Els de barri són comerços, majoritàriament, relacionats amb els serveis bàsics: merceries, tintoreries, fleques, carnisseries o petits supermercats. Els de l’Eix són antics negocis de proximitat, alguns dels quals centenaris, que han anat tancant per donar pas a les franquícies i a les botigues afavorides per les grans marques, que poden pagar lloguers més alts. A la Zona Alta de la ciutat, paradoxalment, resisteixen una sèrie de boutiques i la remodelació d’un dels encreuaments més importants de l’interior de la ciutat, la plaça Ricard Viñes, ha donat vida i ha dignificat l’hàbitat d’aquests establiments. Entre aquest sector i l’Eix Comercial hi ha una barrera física i psicològica. La connexió més plausible entre tots dos entorns comercials i residencials seria a través del Centre Històric, però malgrat el Parador Nacional del Roser i l’esforç dels últims ajuntaments, encara existeix aquesta frontera sociològica que per als restaurants i el lleure nocturn s’ha trencat, però no encara per al comerç. Es pot dir que els ciutadans prefereixen envoltar tot el centre que creuar-lo pel carrer Cavallers o altres de paral·lels. Amb la remodelació del Mercat del Pla, la Paeria pretenia incentivar el comerç i trànsit de ciutadans pel Centre Històric, però de moment no ho ha aconseguit. Mentrestant, als afores de la ciutat s’han instal·lat diverses superfícies comercials mitjanes que ofereixen varietat de productes tecnològics i de bricolatge i que sens dubte han consolidat clientela i vendes. Però el que continua sense resoldre’s és com frenar l’èxode de compradors de Lleida i les seues comarques, des de l’Urgell o la Segarra fins a la Franja o zones de muntanya, que cada cap de setmana o dia festiu omplen les botigues de Reus, Barcelona o Saragossa. El rebuig del parc comercial de Torre Salses de l’anterior govern no es va suplir amb la concreció del Pla de l’Estació, encallat des de fa gairebé dos dècades, o l’impuls de l’Eix i Centre Històric i ens trobem en el mateix punt que fa gairebé deu anys, quan vam fer un editorial molt similar. Governar és decidir i està clar que la Paeria ha de fer tot el que estigui a la seua mà perquè Lleida no segueixi a la cua del sector comercial català.