La unió fa la força, també en futbol

Avui es compleixen 85 anys de la fundació del Lérida Balompié, el precursor del Lleida CF. L’aniversari arriba en un moment difícil per a l’entitat, que a nivell esportiu es troba a la quarta categoria estatal i que encara té pendent tancar els acords amb Hisenda i la Seguretat Social pel pagament del seu deute, que va estar a punt de provocar-ne la desaparició després de la nefasta gestió dels germans Esteve al capdavant del Lleida Esportiu, quan només havia passat una dècada des que la Unió Esportiva Lleida es va veure abocada a la desaparició precisament pels deutes que arrossegava. L’aparició de l’empresari gallec Luis Pereira, de la mà amb Vicente Javaloyes, va evitar a començaments del 2022 que l’Esportiu corregués la mateixa sort. Ara, gairebé tres anys després, Javaloyes ja és fora, després que la relació entre tots dos acabés malament, de tal manera que el conflicte es dilucidarà pròximament als tribunals. I mentrestant, l’equip continua a Segona RFEF. No obstant, sí que s’ha produït un canvi substancial, que és una identificació més gran dels aficionats amb el club, que és palpable tant a nivell de nombre d’abonats com dels assistents en els partits a casa. Curiosament, aquest fenomen s’ha produït alhora que l’Atlètic Lleida, creat per empresaris locals, ha anat pujant esglaons fins a arribar a la Tercera RFEF, una categoria per sota, i que els seus rectors fessin marxa enrere en l’últim moment a l’opció d’adquirir la plaça del Badalona Futur, del mateix grup que el Lleida CF. Tant ells com Pereira han manifestat en diverses ocasions –amb arguments molt diferents, això sí– que de moment no hi ha possibilitats d’arribar a un acord. Caldrà veure què passa en el futur, però si la ciutat vol aspirar a tornar a viure èxits cada vegada més llunyans com l’ascens a Primera divisió de la Unió Esportiva de ja fa 31 anys, serà necessari que hi hagi un únic club capaç d’aglutinar totes les forces, tant socials com econòmiques.Homicides al volantL’informe que els Mossos d’Esquadra han remès al jutjat sobre el conductor imputat pel xoc mortal del maig passat a l’N-II a Lleida, que va costar la vida a una metge d’Alcarràs i ferides molt greus als seus dos fills, és demolidor. Afirma que anava begut i drogat i circulava com a mínim a 147 quilòmetres per hora en un tram limitat a 70 quan va envair el carril contrari. Cal respectar la presumpció d’innocència en tots els casos, però més enllà del que decideixi la justícia, tots hem de ser conscients que conduir en circumstàncies com les que indica aquest informe ens converteix en potencials homicides al volant