La sanitat pública ha d’estar ben finançada
La conselleria de Salut ha fet pública aquesta setmana una dada molt esperançadora en la lluita contra el càncer: prop del 90% de les dones que han patit un tumor de mama continuen vives al cap de cinc anys. És la prova palpable que els avenços aconseguits pels investigadors en aquest camp s’estan traslladant de forma efectiva als tractaments que reben les pacients. A Catalunya es van diagnosticar l’any passat un total de 5.337 tumors mamaris, 293 dels quals a Lleida, la qual cosa constata que aquesta malaltia continua tenint una notable incidència. L’augment de la taxa de supervivència no es limita només a les pacients que tenen un tumor localitzat, sinó que inclou les que pateixen metàstasi, i el mateix passa amb altres tipus de càncers. Així, el que fins fa relativament poc temps era vist per molts afectats gairebé com una sentència de mort, s’està convertint cada vegada més en una malaltia crònica igual que d’altres. No s’ha de cantar victòria, perquè encara queda molt per fer i hi ha tumors que provoquen una alta mortalitat, però cal continuar per aquest camí, i això depèn entre altres coses que els governs apostin per la sanitat pública. Hem de ser conscients que només així els avenços mèdics estaran a l’abast del conjunt de la ciutadania i que, en cas contrari, només les persones que tinguin més capacitat adquisitiva se’n beneficiaran. Precisament, dones que pateixen o han patit un càncer de mama van destacar aquesta qüestió dissabte, en el Dia Mundial d’aquesta malaltia, afirmant que la curació no depèn de l’actitud de les afectades, sinó de les polítiques en matèria de sanitat pública, en les quals també cal englobar el foment de la investigació. Els impostos han de servir per finançar-les, i per això cal posar el focus en com es gestionen els diners recaptats i a garantir que qui més ingressos té contribueixi més a l’erari públic, en lloc d’optar per la crítica populista cada vegada més en voga que els impostos són dolents per si mateixos.
Integració escolar difícil
Les escoles i instituts de Lleida ciutat estan veient com gairebé diàriament s’incorporen nous alumnes a les seues aules. La majoria són nouvinguts i entre ells n’hi ha alguns que no parlen ni el català ni el castellà, amb les consegüents dificultats per integrar-se en el dia a dia a classe. En els darrers anys, Educació ha prioritzat reduir la segregació escolar amb un millor repartiment dels nens que venen d’altres països i els de famílies amb pocs recursos, però en canvi ha suprimit dispositius com les aules d’acollida, i ara directors de centres les reclamen com a eina per a la integració.
