Partidisme extrem que deteriora les institucions

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar ahir que no acudirà aquest divendres a la Moncloa, on estava citada pel president del Govern central, Pedro Sánchez, en el marc de la ronda de reunions bilaterals amb tots els presidents autonòmics. Va al·legar dos motius: que rebutja de ple el pacte perquè Catalunya tingui un finançament singular i el que defineix com de “campanya de difamació contra ella” per part de Sánchez i els seus ministres a compte del cas obert contra el seu nòvio, que també ha acabat comportant que el Tribunal Suprem hagi obert una investigació al fiscal general de l’estat per la presumpta filtració d’un correu electrònic. Ayuso adopta ara el paper de víctima obviant que al llarg dels últims anys les seues intervencions públiques com a presidenta de Madrid han estat farcides d’atacs frontals al Govern de l’Estat, com si exercís de facto el paper de cap de l’oposició davant del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Això és així, però tampoc sembla el millor que l’Executiu del PSOE hagi optat pel xoc frontal. Perquè, al final, el que acaben provocant aquests conflictes són el desprestigi de les institucions, que són utilitzades com a ariet en la lluita partidista. Un exemple palmari és el que ha succeït amb el Consell General del Poder Judicial, la renovació del qual va estar bloquejada pel PP durant més de cinc anys. Si la confiança dels ciutadans en la justícia mai ha estat gaire elevada, aquest episodi ha servit perquè la majoria d’ells vegin els jutges com a simples peons dels principals partits. I des de fa temps, els plens del Congrés dels Diputats s’han convertit en una espècie de competició per veure qui desqualifica més i millor el seu adversari, deixant en un segon pla els principals problemes que afecten la població. Aquesta deriva, a banda de deteriorar la imatge de les institucions, només fa que propiciar l’ascens d’opcions populistes i ultres que es presenten com els autèntics defensors dels ciutadans corrents.Relleu a la Julià CarbonellLa Diputació va impulsar fa 22 anys la creació d’una orquestra simfònica pròpia de les comarques de Lleida, que va ser denominada Julià Carbonell en honor a aquest músic de Lleida que va ser professor, pianista i director de corals. Durant tot aquest temps, Alfons Reverté n’ha estat el director artístic, lloc a què acaba de renunciar. Ara s’ha obert el procés d’elecció del successor i cal confiar que aquest canvi serveixi perquè la Julià Carbonell faci un nou salt endavant en la seua projecció tant a la demarcació com fora