El vergonyós exemple d’Errejón
Un terratrèmol sacseja els fonaments de dos dels partits progressistes espanyols, PSOE i Sumar, que han fet del feminisme i de la lluita contra la corrupció la principal bandera els últims anys. D’una banda, el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, dimiteix de tots els càrrecs admetent que el seu comportament amb les dones està allunyat d’allò que pregonava des de l’escó, mitjans de comunicació i programes electorals. D’altra banda, els socialistes estan acorralats per l’ombra de l’exministre Ábalos i els seus presumptes tripijocs en plena pandèmia. Del tema del cas Koldo serà la Justícia la que delimiti qui són els responsables de lucrar-se quan els ciutadans veien morir diàriament persones malaltes de covid i resulta prematur generalitzar connivències. Però en el cas d’Errejón, la seua actitud de reconeixement i les més que evidències existents permeten afirmar que estem davant d’una de les vergonyes més importants d’un partit d’esquerres dels últims anys. Predicar igualtat i assetjar les dones és impropi de qualsevol persona civilitzada del segle XXI, però si qui incorre en aquestes actituds menyspreables és algú que diu lluitar per tot el contrari, la decepció de la ciutadania amb la classe política es multiplica.La denúncia presentada dijous a comissaria per l’actriu i presentadora de televisió Elisa Mouliaá, de 35 anys, contra el ja exportaveu parlamentari de Sumar per un episodi de violència masclista que presumptament va patir fa tres anys, inclou un relat de fets que, segons fonts policials, podria apuntar a tres suposats delictes d’agressió sexual. En la denúncia, Mouliaá detalla que els successos es van produir una nit de setembre del 2021. Ambdós havien anat junts a una festa i, segons el relat de la dona, el polític la va agredir sexualment, besant-la sense el seu consentiment, quan pujaven a l’ascensor i, més tard, la va ficar en una habitació de l’habitatge, va tancar la balda de la porta i li va realitzar nombrosos tocaments sense el seu consentiment, arribant a treure’s “el seu membre viril”. Després se’n van anar amb cotxe al domicili d’Errejón i allà ell va tornar a intentar tenir-hi relacions sexuals, moment en què ella li va retreure el seu comportament i li va recriminar que l’estava fent sentir incòmoda i violentada. Repugnant i trist.
La vigència de Pedrolo
El mecanoscrit del segon origen compleix 50 anys i la vigència de l’apocalipsi novel·lat per l’escriptor de l’Aranyó (Plans de Sió) Manuel de Pedrolo ha resistit com pocs el pas del temps i ja és el llibre de ciència-ficció més llegit de la història de la literatura catalana. Morir i renàixer de les cendres és un clàssic que tothom hauria de llegir
