El lloguer, pels núvols
El que va començar com un problema gairebé exclusiu de les grans ciutats s’expandeix com una taca d’oli. El preu del lloguer ja supera el 40% dels ingressos en quatre comarques de Lleida. No és una simple dada estadística. Segons el Banc d’Espanya “la probabilitat d’impagament hipotecari s’incrementaria a partir de quotes hipotecàries que superin el 30% de la renda bruta de la llar”, mateix llindar que el dels arrendaments, de manera que “l’augment dels preus del lloguer ha contribuït a generar situacions de sobreesforç, que es concentren entre les llars amb menors ingressos”. Donàvem compte en l’edició d’ahir de com es va unflant una nova bombolla immobiliària. Els pisos turístics i els contractes de lloguer de temporada han buidat el centre de les grans capitals i han desplaçat la pressió fins al punt que, de mitjana, un contribuent de la Cerdanya ha de destinar un 53,46% dels seus ingressos a l’arrendament, una proporció molt semblant a la que hi ha de destinar un inquilí de la Segarra (52,06%). La pressió supera el 40% en unes altres dos comarques del Pirineu, l’Alt Urgell (47,63%) i la Val d’Aran (42,3%). Sembla que no hem après la lliçó de la profunda crisi financera del 2008 i tornem a temptar a la sort. Llogar un habitatge (o comprar-lo) no pot ser un luxe a l’abast d’uns quants. Les manifestacions convocades per al 23 de novembre a Lleida, Barcelona i Tarragona són un avís per a navegants. També hi ha hagut mobilitzacions a Madrid, Màlaga, València i Sevilla, a part d’altres capitals europees. Els baixos salaris i l’ocupació precària xoquen de ple amb l’increment del preu dels lloguers, cosa que condemna els joves a no poder emancipar-se. Una crisi d’expectatives vitals que molts experts ja comparen amb el descontentament que va activar el germen del 15M el 2011. Si són moviments paral·lels, ja es veurà. El que és segur és que quan el lloguer sobrepassa el temut 30% dels ingressos, encara que les xifres macroeconòmiques siguin bones, difícilment es podrà avançar.
Puigdemont es fa fort
Suport sense fissures de la militància de Junts a Carles Puigdemont, que ahir va ser reelegit president de la formació amb el 90,18% dels vots. Els lleidatans Violant Cervera, Jeannine Abella i Jordi Fàbrega formen part de la nova cúpula del partit, que es planteja com a repte recuperar la centralitat política. El que va ser 130è president de la Generalitat va agrair des de Waterloo el treball de Laura Borràs al capdavant de Junts i va avisar que en aquesta nova etapa ha arribat l’hora de “deixar de resistir i passar a l’ofensiva” sense renunciar a la unilateralitat, malgrat que no va concretar com.
