Tragèdia i falta de previsió a València
La dana va descarregar dimarts tota la seua fúria. Ja hi ha almenys 95 morts i tot apunta que seran molts més perquè encara hi ha moltes persones desaparegudes. La pitjor part se l’ha endut València, d’on són la majoria de víctimes, tant mortals com les innombrables pèrdues materials, agrícoles i ramaderes que s’han produït. A Castella-la Manxa van morir també dos ciutadans, dos es trobaven encara desapareguts i a Màlaga també es va produir un mort per aquesta gota freda, que va superar els 400 litres per metre quadrat en un curt espai de temps. Les pluges torrencials van sembrar el caos en molts punts i van deixar al seu pas una reguera de destrucció en la que és la pitjor tragèdia meteorològica a l’Estat en el que portem de segle. Morts, desapareguts, carreteres tallades, inundacions, pobles aïllats i arrasats, milers de cotxes i cases destrossades, milers de veïns sense llum i un llarg etcètera desolador. La jornada de dimarts va estar marcada en roig per l’Agència Estatal de Meteorologia. Era “el dia més advers i excepcional” de l’episodi meteorològic, segons l’Aemet. Evidentment avui és el moment de posar a disposició de tots els damnificats l’ajuda immediata que necessiten, tant per als que encara estan amb la por al cos i l’aigua al coll, com per als que es troben sans i estalvis però han perdut casa i estris. No ha de ser fàcil veure com en una nit tota la teua vida s’esfuma sota milers de metres cúbics d’aigua. I per descomptat molt més dramàtic encara gestionar la situació quan has perdut un membre de la família, comunitat o cercle d’amistats o coneguts. En això estarem tots d’acord, però la urgència de l’ajuda no pot ni ha d’ocultar que la gestió d’aquest fenomen meteorològic ha estat pèssima, des del primer minut. Ni es van prendre les mesures de prevenció obligades, ni es va informar les poblacions que podien patir les riuades, ni va funcionar el sistema d’emergències que, per cert, el Govern valencià de PP i Vox havia eliminat tot just arribar al poder. A Lleida tenim experiència de desgràcies semblants però a València també, perquè molt sovint pateixen els efectes de les gotes fredes, com la que el 1982 va causar la ruptura de la presa de Tous, amb 40 morts, i haurien hagut de prendre més mesures i sobretot prevenir la ciutadania del que estava per venir. La rovinada de Tàrrega de l’any 1874 va provocar 200 morts perquè ni els rius no estaven regulats, ni hi havia murs de contenció i es construïa sense cap tipus de regulació a les riberes i barrancs. Després de la tragèdia del 82 del Segre, amb 20 morts, es va construir Rialb i es van redactar els plans d’inundabilitat obligatoris que, per cert, 10 ajuntaments de Lleida encara no tenen i uns altres 40 el tenen caducat. Ja no hauríem de viure en temps d’aprendre a cops, però aquí seguim.
