“Això és com una guerra”

Esgarrifa escoltar els testimonis dels veïns dels municipis del País Valencià més afectats per la gota freda, que ahir ja sumava més de 158 morts. “Això és la guerra. No tenim llum, ni aigua, fem les necessitats en bosses perquè els embornals no absorbeixen, no tenim menjar, he anat a buscar alguna cosa per donar als meus fills a un supermercat arrasat per la pluja. Mai no hauria pensat que podria arribar a fer això.” Aquestes declaracions d’una dona de Picanya són només un exemple dels centenars d’esquinçadors relats que vam escoltar de persones que ho havien perdut gairebé tot. “No volem que vinguin els polítics a fer el paperot, volem ajuda de veritat.” Així de contundent resumia un altre veí de Torrent la situació. Que la Generalitat valenciana va fallar en la previsió i comunicació de la dana és ben clar i no hi ha excuses que valguin. Ara toca que totes les administracions es moguin i que no sigui només la solidaritat de la gent o de les entitats o ONG les que reparin els danys. Els ciutadans paguem impostos, votem i complim totes les nostres obligacions comunitàries perquè aquells en els qui deleguem el poder i la responsabilitat col·lectiva els assumeixin i gestionin amb equitat, justícia i sentit comú i no és acceptable el que està passant a València. És evident que més de 400 litres per metre quadrat és molta aigua i que la urbanització de les riberes, la sequera que ha deixat brossa i arbres als cursos i l’alta mobilitat i trànsit de persones són factors determinants i que, encara que haguessin funcionat els sistemes d’emergència i comunicació, hi hauria hagut igualment danys. Però una cosa és l’imparable ímpetu de la naturalesa i, una altra, la ineficàcia i deixadesa de l’administració valenciana. I que aquesta nova tragèdia serveixi, una vegada més, com a avís per a navegants i no oblidem que un total de 101.752 persones resideixen en municipis de Lleida exposats a riscos d’inundació perquè els seus ajuntaments no disposen d’un pla homologat per fer front a aquest tipus d’esdeveniments hidrològics o el tenen caducat, segons les dades de Protecció Civil de la Generalitat. Tres dels deu municipis en els quals aquest document no ha estat aprovat es troben a la Noguera Ribagorçana. Són el Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller, els tres que integren la comarca de l’Alta Ribagorça, que és l’única de la demarcació en la qual cap ajuntament no disposa d’aquesta eina. Uns altres dos, Navés i Olius, al Solsonès, es troben a la ribera del Cardener; Bossòst, a Aran, a la vora del Garona, i Lladorre, al costat de la Noguera de Cardós. Els altres quatre són del pla, l’amenaça dels quals procedeix de rius poc cabalosos i entre els que tenen el pla en revisió es troben Balaguer, la Seu, Sort i Tremp, que no han d’oblidar que prevenir sempre és millor que curar.