El mentider i el coix
La consellera de Justícia i màxima responsable d’Emergències de la Generalitat valenciana, Salomé Pradas, va assegurar dijous que desconeixia l’existència d’un sistema per enviar alertes massives a la població a través del mòbil fins a les 20.00 hores de la fatídica tarda del dimarts 29 d’octubre, quan les inundacions per la dana ja negaven desenes de municipis del País Valencià. Així ho va assegurar ella mateixa en les seues primeres declaracions públiques des de la tragèdia, després de gairebé nou dies de silenci. Per acabar-ho d’adobar, un àudio va revelar ahir la conversa que Salomé Pradas va mantenir amb el centre de coordinació d’emergències (CECOPI) per llançar alertes massives als mòbils mitjançant el sistema ES-Alert pel perill imminent. Segons la cadena SER, aquesta trobada va tenir lloc a les 19.15 hores, la qual cosa contradiu la versió de la consellera, que afirmava desconèixer l’existència d’aquest mecanisme fins a les 20.00. Per no parlar del president Mazón, que va dinar en un restaurant fins a les 18.00 hores el dia en què es va desfermar la gota freda. Despropòsit rere despropòsit, una negligència rere l’altra. Com més sabem, més ens horroritzem, malgrat que, des de dimecres mateix, ja vam assegurar, sense por d’haver de rectificar, que la gestió de la Generalitat valenciana era de jutjat de guàrdia. Falta de previsió, nul·la reacció i mentida rere mentida per excusar la seua ineficàcia. Contrasta aquest desastre organitzatiu amb l’administració que es va fer 42 anys enrere de la gran riuada del Segre i els seus afluents, de la qual ens fèiem ressò al nostre diari ahir. És evident que una tragèdia que va costar 22 vides no es pot lloar, però sí assegurar que com es va reaccionar davant de les pluges i les avingudes d’aigua al Pirineu i Lleida ciutat aquell novembre del 1982 va salvar més d’una vida. Té raó el que era director d’Urbanisme de la Paeria de Lleida, Josep Maria Llop, quan afirma que per molt que el volum d’aigua que baixava pels rius lleidatans fos el doble i fins i tot el triple del que ha assolat València, l’orografia fa incomparables ambdós casos. La força de l’aigua i les distàncies entre capçaleres i els nuclis habitats són molt diferents i més complicades al País Valencià, però les decisions que es van prendre a Lleida durant les 17 hores més crítiques van ser encertades, i en això van col·laborar des del radioaficionat de la Seu que va donar l’alarma fins a Protecció Civil, la Paeria, la Generalitat i els mateixos veïns, que van fer cas de les advertències. Lliçons tant les positives, com la de la matinada d’ahir a Cadaqués, en què va funcionar el sistema d’alarmes, com les negatives de València han de servir perquè en els futurs fenòmens meteorològics greus, que n’hi haurà com n’hi ha hagut sempre i més sovint, estiguem més preparats i conscienciats per afrontar-los. Nosaltres i, sobretot, els governants.
