L’aprenentatge del català, a l’alça
Doncs en aquesta qüestió podem assegurar que les comarques de Lleida, com en molts altres aspectes, anem al revés d’altres punts de Catalunya, especialment Barcelona. I és que més de 9.000 persones que volien aprendre català o perfeccionar-lo mitjançant cursos presencials als centres del Consorci de Normalització Lingüística (CNL) de Catalunya es van quedar sense plaça i el problema es va registrar especialment a Barcelona, però també en altres seus de l’organisme com Manresa, Tortosa, Igualada, Vic, Figueres, Terrassa, Sabadell i Girona. La xifra de places ofertes, que pràcticament arribava a les cent mil, després d’anar augmentant de forma progressiva, no ha estat, doncs, suficient i els interessats que han quedat en llista d’espera hauran d’esperar a les següents convocatòries. Tanmateix, i d’acord amb les dades facilitades pel CNL de Lleida, l’últim trimestre de l’any va arrancar a Ponent amb 1.407 places ocupades i llistes d’espera mínimes. Una altra dada positiva a tenir en compte és que el número d’inscrits a les nostres comarques s’ha doblat en l’última dècada, passant dels poc més de 2.200 de l’any 2015 als gairebé quatre mil de l’últim exercici, la qual cosa demostra l’interès que suscita aquesta oferta acadèmica destinada principalment als qui arriben de fora de Catalunya i estan interessats a aprendre la llengua i a aquells que la volen perfeccionar, ja sigui per raons laborals o pel simple interès de millorar les seues capacitats en aquest aspecte. Així doncs, és necessari ampliar l’oferta de cursos de català i el nou Govern presidit per Salvador Illa ja ha mostrat la intenció d’impulsar la llengua elevant la Política Lingüística a categoria de conselleria perquè recordem els alarmants estudis sobre l’ús social de la llengua que deixen constància de la pèrdua gradual de parlants, especialment entre els joves. Una situació que s’ha de revertir.
Una cimera calenta
Un total de 197 estats afronten des d’avui a l’Azerbaidjan els reptes d’augmentar el finançament climàtic internacional i concretar mesures per rebaixar les emissions, dos dels eixos principals de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (COP29). I mentre el secretari general de l’ONU, el portuguès António Guterres, llançava dijous una nova crida dramàtica a l’afirmar que “la catàstrofe climàtica colpeja la salut, amplia les desigualtats, danya el desenvolupament sostenible i sacseja els fonaments de la pau”, molts altres líders no seran presents a Bakú, com és el cas de Joe Biden o el seu futur successor, Donald Trump, pràcticament un negacionista del canvi climàtic. Així les coses, les previsions de possibles mesures a adoptar no són gaire encoratjadores
