Política de Terra cremada
La nova edició de la Cimera del Clima (COP29) que va arrancar dilluns a Bakú (Azerbaidjan) arriba en un moment en què tots els indicadors confirmen que el 2024 serà l’any més càlid del planeta Terra des que hi ha dades, amb una mitjana que ja supera la del període preindustrial en poc més d’1,5 graus, quan aquest era el límit que els Acords de París, subscrits fa només nou anys per la majoria de països, fixaven que no s’havia de sobrepassar al llarg d’aquest segle. L’escalada de la temperatura ha estat constant en l’última dècada, quan any rere any s’han anat batent successivament tots els rècords, i res apunta que la tendència hagi de canviar, sinó al contrari. Així, i coincidint amb l’inici de la cimera, l’Organització Meteorològica Mundial va llaçar una “alerta roja” davant del “vertiginós ritme” al qual avança el canvi climàtic. També va destacar que la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle va arribar a un nivell mai vist el 2023 i tot indica que al llarg del 2024 ha continuat augmentant, igual com la de diòxid de carboni. Paral·lelament, l’aigua de mars i oceans s’escalfa cada vegada més, mentre la superfície de les glaceres va retrocedint progressivament. Més enllà que els científics –primer una minoria i després ja una gran majoria– fa anys que avisen que estem portant el nostre planeta a un punt de no retorn a nivell mediambiental, les evidències són aclaparadores. Aquest ha estat un any atapeït de fenòmens meteorològics extrems. La dana de València n’és un més, que s’afegeix a altres com les històriques inundacions en diversos països centreeuropeus i episodis de pluges torrencials en països desèrtics que contrasten amb onades de calor extrema en d’altres. En aquest context, es podria esperar que els principals líders mundials estiguessin disposats a actuar de forma concertada per adoptar mesures destinades a mitigar o contenir l’escalfament global. Tanmateix, passa el contrari; els mandataris de les grans potències no assistiran a la COP29 i, a més, els Estats Units acaben d’elegir com a nou president Donald Trump, un negacionista climàtic que en la seua anterior etapa en el càrrec va decidir que el seu país abandonés els acords de París. És trist dir-ho, però fa l’efecte que els dirigents internacionals més rellevants i els que manen de veritat a nivell econòmic apliquen una política de Terra (pel planeta) cremada, bé perquè creuen que el canvi climàtic no existeix, perquè pensen que l’activitat humana no hi influeix o perquè estan convençuts que, passi el que passi, ells en sortiran indemnes. I mentrestant, els ciutadans corrents no acabem de ser conscients del que pot comportar que la temperatura mitjana continuï pujant de forma progressiva, no només per a nosaltres, sinó sobretot per a les noves generacions.
