Bretxa salarial i treball no remunerat
El salari mitjà anual de les lleidatanes es va situar l’any 2023 en els 20.869 euros, una xifra que es queda 2.935 euros per sota dels 23.804 que de mitjana van ingressar els lleidatans, segons es desprèn de l’estadística Mercat de Treball i Pensions en les Fonts Tributàries, publicada per l’Agència Tributària (AEAT). Malgrat que la bretxa de gènere ha disminuït en comparació a la registrada durant l’exercici anterior, quan superava els 3.000 euros, les dones continuen constituint un dels col·lectius que més pateixen la precarietat laboral, ja que són les més afectades per la temporalitat, la pluriocupació i la parcialitat. La diferència salarial es fa notable, sobretot, a partir dels 35 anys, a causa que moltes dones es veuen obligades a treballar a jornada parcial a l’haver de compaginar el treball fora de casa amb cures familiars. La bretxa entre gèneres és encara més gran si analitzem les dades registrades en el conjunt de Catalunya, on elles van ingressar de mitjana 5.568 euros menys a l’any que ells, situant-se el salari mitjà dels homes en els 28.172 euros i el de les dones, en els 22.604. Aquesta diferència de les nòmines no és exclusiva de Lleida, Catalunya o Espanya, ja que les dones treballadores a la Unió Europea guanyen un 12,7% menys per hora de mitjana que els homes. Les xifres són clares, per això es cal pouar en les claus que provoquen aquestes diferències i és evident que els rols de gènere estan darrere dels números. En primer lloc, les dones fan més hores de treball no remunerat (cura de nens o tasques domèstiques) que els homes i aquest temps empleat en tasques no pagades implica que les dones tenen menys temps per exercir la seua jornada laboral pagada. Segons les dades d’Eurostat del 2022, gairebé un terç de les dones a la UE (28%) treballen a temps parcial, mentre que només el 8% dels homes ho fan. En total, les dones acumulen més hores de treball per setmana que els homes. Les dones també són molt més propenses a ser les que assumeixen interrupcions de carrera o professió. Així, un terç de les dones treballadores de la UE van interrompre el seu treball per qüestions com la cura dels nens, en comparació amb un 1,3% dels homes. Algunes treballadores modifiquen la seua carrera laboral per la cura d’altres persones i les responsabilitats familiars. Sense oblidar que al voltant del 24% de la bretxa salarial de gènere total pot explicar-se per una sobrerepresentació de les dones en sectors amb salaris relativament baixos, com les cures, la sanitat o l’educació. Per tant, les dones no només guanyen menys, sinó que també fan més feina no remunerada. L’única manera d’anar trencant sostres de vidre és la conciliació i el repartiment de les tasques domesticofamiliars que aboquen moltes dones, encara a dia d’avui, a renúncies personals o laborals.
