Prevenció de riuades al segle XXI
Els càmpings de Lleida estan en el punt de mira des que la Generalitat de Catalunya va anunciar dimarts que un total de 16 (la majoria al Pirineu) estan ubicats majoritàriament en zona de flux preferent, la de més risc davant de riuades, i que han de trobar una solució al seu emplaçament. Tanmateix, els propietaris dels càmpings rebutgen de pla que el tancament sigui una alternativa i reclamen altres solucions, especialment, la implantació de sistemes d’alerta a la mateixa capçalera dels rius per avisar d’una eventual avinguda de l’aigua. La presidenta de l’associació de càmpings de Lleida, Cel Feliu, assegura que “la Generalitat té dades obsoletes” sobre aquestes instal·lacions ja que alguns dels que li consten han tancat i d’altres ja han introduït modificacions per adaptar-se a la normativa d’inundabilitat. Va afegir que “ja hem començat a parlar sobre com posar en marxa els sistemes d’avís en capçalera. Amb sensors i algunes obres que s’han de portar a terme, la situació es podria normalitzar”. Feliu va rebutjar tant el tancament dels equipaments com el seu trasllat, que són opcions que la consellera Sílvia Paneque va anunciar, igual com l’expropiació. Un dels instruments amb què compta el sector és el sistema d’alertes primerenques d’inundació (SAPI), la implantació del qual permetria millorar els avisos als usuaris de càmpings. La implantació del SAPI, tanmateix, ha quedat al marge de les subvencions incloses en els Next Generation, però el president de la Diputació, Joan Talarn, en declaracions a Ràdio Lleida va assenyalar que la corporació estaria disposada a pagar aquests sensors, però va admetre que no té la logística per portar-ne el control. És per això, i per la seua homologació, que demana al Govern català que contempli aquesta possibilitat, que aplaudim perquè cal aprendre a conviure amb el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics que provoca, primant sempre la seguretat de les persones però intentant perjudicar el mínim possible els sectors econòmics, com el turisme, que és vital per a la consolidació de la població al Pirineu. Vivim al segle XXI i la tecnologia ha de fer possible actuar amb rapidesa i eficàcia en casos d’avingudes. La irresponsabilitat del Govern valencià mereix una reflexió però no pot qüestionar el bon treball de prevenció que es fa en altres sectors i territoris. Tots estem commocionats per les morts del País Valencià i enrabiats per la mala gestió de prevenció que van fer Carlos Mazón i el seu Govern. Aquesta por col·lectiva s’ha traslladat també a les administracions. Un exemple d’aquest efecte dòmino el trobem en el tall que es va fer dimecres d’autopistes i carreteres a Tarragona, a més de confinaments en poblacions i barris. Sempre és millor prevenir que curar, però cal trobar el terme proporcionat.
