Chamba, un monstre sense propòsit d’esmena
Dissabte vinent es complirà el 20 aniversari d’un crim atroç comès a Lleida. El seu autor, Gilberto Antonio Chamba Jaramillo, va assassinar i va violar Isabel Bascuñana, una jove estudiant de Dret de només 21 anys. Va ser detingut vuit dies després i al cap d’una altra setmana va transcendir que era un assassí en sèrie que al seu país d’origen, l’Equador, havia matat 8 dones entre els anys 1988 i 1993, una atrocitat per la qual tan sols va complir vuit anys de presó. Allà era conegut com el Monstre de Machala i, una vegada lliure, es va traslladar a Espanya i es va acabar instal·lant a Lleida, on la seua situació va ser regularitzada el 2001 sense que constés aquest historial delictiu a causa d’un error de la subdelegació del Govern central. Chamba va ser condemnat a 45 anys de presó, però només en complirà 25, perquè en aquell moment la pena màxima a Espanya era de 20 anys, només podia ampliar-se en casos excepcionals fins a un límit de 30 i la presó permanent revisable que va entrar en vigor anys més tard no es pot aplicar de forma retroactiva. Així que, en definitiva, quedarà en llibertat d’aquí a un lustre, el 2029. I el que és pitjor, això passarà després que hagi rebutjat participar en el programa individual de tractament de la violència sexual. És a dir, és un psicòpata que no està disposat a canviar gens ni mica el seu comportament. El cap d’investigació dels Mossos d’Esquadra que va digerir l’operatiu de la seua detenció té clar, tant ara com en la declaració durant el judici celebrat el 2005, que quan surti de la presó tornarà a assassinar o, com a mínim, intentar-ho. Precisament, la sentència condemnatòria indicava literalment que Chamba “presenta el perfil de la psicopatia amb violència gratuïta i persistent, juntament amb una profunda desviació sexual consistent en la necessitat d’unir el sexe forçat amb la mort”. La pregunta és què cal fer en aquests casos, en què està molt clar que el criminal que surt de la presó manté intacte el comportament que el va portar a la reclusió i continua sent un perill per a la societat. La sentència que va condemnar Chamba estableix que una vegada quedi en llibertat no podrà residir a Lleida ni en un radi de 100 quilòmetres al voltant durant els següents deu anys. També obre la porta al fet que l’Estat procedeixi a expulsar-lo del país, la qual cosa requerirà un temps de tramitació, llevat que es faci amb prou antelació. Si durant el que li queda de condemna no pateix cap deteriorament físic notable, és evident que quan surti de la presó de Quatre Camins les forces de seguretat hauran d’estar molt pendents dels seus passos, malgrat que llavors tindrà 66 anys. La realitat és la que és, i hi ha persones que senzillament són criminals. Chamba n’és una i el millor que es pot fer en memòria d’Isabel Bascuñana i de les seues anteriors víctimes és vetllar perquè no pugui fer mal a ningú més.
