En falten tretze

Avui és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Per si queda algú que encara qüestioni que s’hagi de commemorar aquesta data, un bany de realitat del ministeri de l’Interior, que en un informe assenyala que Lleida va ser el 2023 la tercera província espanyola amb la taxa més alta de fets coneguts contra la llibertat sexual per cada 10.000 habitants, amb un total de 6,2, davant de la resta de províncies catalanes i només darrere de les Balears (8,8) i Navarra (6,9). I és que les denúncies per violència sexual no paren d’augmentar. El 2023 es van presentar davant dels cossos policials a Lleida un total de 276 demandes per delictes sexuals, la qual cosa representa un increment del 36% respecte a un any abans. Les dades són atroces: es van denunciar 105 violacions, a més de 6 casos d’assetjament sexual, i 12 de contacte amb menors de 16 anys mitjançant telecomunicacions. Però les xifres són només la punta de l’iceberg. Des que el 2003 es van iniciar els registres oficials de violència sexista, falten tretze lleidatanes: Teresa, Tony, Dominga, Emma, Celia, Anna, Sabrina, Ilham, Alba, Mónica, Irina, Elisabet i Beatriz. Són els noms de les tretze dones assassinades per les seues parelles o exparelles. Darrere de cada nom, una història truncada dramàticament. Són dones d’edats i perfils socioeconòmics molt diversos. Hi ha mares, empresàries, migrants.. La violència masclista no sembla fer distincions. A Espanya, s’han registrat 1.286 feminicidis des de l’1 de gener del 2003 fins avui i en el que va de 2024 ja n’hi ha hagut 41. L’últim cas es va lamentar aquest mateix cap de setmana, quan un home va assassinar a trets la seua dona a la localitat sevillana d’Estepa, i després es va suïcidar. Aquesta xacra també ha suposat la mort de 61 fills de víctimes de violència masclista menors d’edat, 8 només des de començament d’any. És l’anomenada violència vicària, una manera més de fer mal a la dona a través dels fills. Davant d’aquest panorama desolador, és de justícia que se surti al carrer a reivindicar una cosa tan bàsica com que una dona pugui tornar sola a casa de nit sense haver de passar por. O que pugui trencar una relació sense témer per la seua vida.

Oblidades

I si aquí la situació per a les dones és greu, la periodista afganesa Khadija Amin, exiliada a Espanya, denunciava recentment a Lleida que la comunitat internacional ha oblidat les dones de l’Afganistan. Els titulars d’una guerra desplacen els de la guerra anterior i posem el focus en un altre conflicte. La dramàtica situació que es viu a Gaza ens va fer oblidar d’Ucraïna després de mil dies de guerra i més lluny encara queda l’interès occidental per la insuportable discriminació que pateixen les afganeses a les mans dels talibans.