Qui tot ho vol, tot ho perd
Els Mossos d’Esquadra ja han rebut 27 denúncies contra els dos socis d’una empresa de Cappont que van ser detinguts el juliol passat com a presumptes autors d’estafar més de 300.000 euros a petits inversors, segons ha pogut saber aquest diari. La policia catalana va detenir el 25 de juliol els homes i l’endemà va fer públic un comunicat en el qual explicava que fins llavors es comptabilitzaven 14 denúncies. Ara ja són el doble. Fonts solvents han explicat que la difusió del cas ha propiciat que s’hagin interposat noves denúncies. A més, s’està preparant una querella col·lectiva. L’empresa denunciada oferia als seus clients processos d’inversió de capital mitjançant assessors, activitat per a la qual no estaven autoritzats al no constar registrada a la Comissió Nacional de Mercats de Valors (CNMV). Aquesta societat lleidatana va actuar com a mitjancera en l’adquisició de participacions amb una empresa externa, amb seu a Buenos Aires (Argentina), el director de la qual té una ordre internacional de detenció. Suposadament, aquesta firma externa transformava els diners dels inversors en criptomonedes. Aquesta s’afegeix a la presumpta macroestafa piramidal que ha suposat que 31 lleidatans hagin perdut tres milions d’euros en operacions inversores que han resultat fictícies. Val a recordar que l’any passat també va transcendir que la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra (UCDI) investiga una estafa amb bitcoins (moneda virtual) que afecta diversos veïns del Pla d’Urgell i que ascendia a més d’un milió d’euros. Som, doncs, davant d’una nova onada d’estafes relacionades amb les noves tecnologies i que afecten sobretot les persones grans perquè compten amb estalvis i béns, malgrat que hi ha enganyats de totes les edats. Els fraus d’inversions poden ser devastadors per a l’estabilitat financera que tanta feina els va costar adquirir. Els fraus d’inversions consisteixen en les pràctiques enganyoses utilitzades per convèncer la persona que inverteixi diners. Poden ser amb valors de la borsa, bons, notes, productes bàsics, monedes o fins i tot fins béns immobles. L’entabanador pot donar informació incerta o falsa sobre inversions reals o inventar unes oportunitats fictícies. Es pot fer passar per expert en inversions o per un operador de vendes telefòniques o fins i tot per un assessor financer. És intel·ligent, sociable, encantador i persuasiu. Fa tot el possible per guanyar-se la vostra confiança perquè no investigueu abans d’invertir. L’estafador promet als inversors alt rendiment amb molt poc risc o sense cap risc, quan en realitat el que està venent són valors de la borsa que no tenen validesa. Atenció, doncs, a comprar duros a quatre pessetes i no confiar en ningú que no tingui una solvència contrastada. Perquè qui tot ho vol, gairebé sempre tot ho perd.
