La banca no pot descuidar el tracte personal

“Soc gran, no idiota” va ser una campanya posada en marxa per un metge valencià, Carlos San Juan, de 78 anys, el 2022, que va aconseguir reunir 100.000 firmes en només quatre setmanes per reclamar als bancs un tracte més humà a les sucursals, ja que gairebé totes les gestions són telemàtiques, no paren de tancar oficines, alguns caixers són complicats d’utilitzar, d’altres s’avarien i ningú no resol els seus dubtes i, cada vegada més, totes les interaccions són online. A més, als pocs llocs on queda atenció presencial, els horaris són molt limitats, és necessari demanar cita prèvia per telèfon, però ningú l’agafa i t’acaben redirigint a una aplicació que, de nou, és complicada de fer anar, o t’envien a una sucursal llunyana a la qual potser no tens com arribar. Aquesta realitat denunciada per aquest jubilat ràpidament va aconseguir el consens de la ciutadania, i no només de persones grans, per buscar solucions. Com a conseqüència d’aquesta campanya, el Govern central i la banca van firmar un protocol d’actuació aquell mateix any, 2022, pel qual les entitats financeres es van comprometre a prestar un millor servei a les persones grans, menys digitalitzades o més vulnerables, la qual cosa es va concretar a més amb la reforma la Llei de Protecció dels Consumidors i usuaris. 

A Catalunya, a més, la Generalitat va impulsar la Banca Mòbil, un servei contra l’exclusió financera en petits municipis, que es van adjudicar CaixaBank i Caixa Enginyers. Les noves ofimòbils (oficines bancàries mòbils) recorreran 503 municipis de Catalunya on resideixen 307.500 persones, en una prestació que es va estrenar el setembre passat a les comarques de Girona i que ahir va arribar als pobles de Lleida i el Pirineu. Els ofibusos transitaran uns 4.000 quilòmetres mensuals, a fi d’arribar a uns 103 municipis cada 30 dies. És així com el Govern pretén garantir l’accés a tota mena de prestacions bancàries al 100% de la població catalana per al 2025. El projecte compta amb dotze furgonetes equipades amb un caixer automàtic i un treballador encarregat de proveir l’atenció i els serveis financers requerits, amb l’objectiu d’oferir una experiència similar a la d’una oficina presencial. El projecte és una alternativa per donar solució a aquesta falta d’atenció financera que han patit els municipis que han perdut sucursals durant el procés de concentració del sector o per als quals no n’han tingut mai. Una bona notícia, sens dubte, perquè no és acceptable que els clients, principal capital de qualsevol entitat financera, estiguin desatesos o no se’ls facilitin els instruments necessaris per anar adaptant-se a les noves realitats tecnològiques. El tracte humà i directe sempre serà fonamental en qualsevol sector laboral i social. Sempre, i com més s’avanci en una realitat paral·lela online, molt més.