L’aigua, present i futur
En un entorn de predomini d’una cultura urbana i d’enfortiment dels discursos mediambientals, cada vegada es qüestionen més els usos no eficients de l’aigua, i, especialment, del regadiu i concretament del regadiu extensiu. Per aquest motiu, davant d’aquest context “crític” és necessari impulsar estudis, programes i estratègies destinades a reivindicar el valor de l’agricultura de regadiu no només pel seu impacte territorial en la lluita contra la despoblació en el medi rural, sinó pel seu valor econòmic en la transformació del món agrícola i especialment pel seu paper mediambiental. Cal posar en relleu el coneixement i la divulgació dels valors mediambientals dels regadius per a la població i per a la preservació de la biodiversitat, el manteniment dels nostres paisatges i la seua contribució a la lluita contra el canvi climàtic. En aquesta línia, el grup SEGRE impulsa les Jornades Lleida 2050 per divulgar, comunicar, debatre i analitzar els reptes de futur que tenen les comarques de Lleida i el Pirineu, en un context d’escassetat de l’aigua, de canvi climàtic i de la necessitat ja inajornable de fer més eficient l’ús i consum de l’aigua. Una jornada portada a terme ahir a la Llotja en què es van analitzar des del futur de la gestió i tractament de l’aigua, els transvasaments i la seua viabilitat i idoneïtat fins a la concreció dels canals de Lleida. Així, es va dialogar sobre què implica la gestió del Segarra-Garrigues per part de l’ens de proveïment de l’aigua Ter-Llobregat, el consum d’aigua a les zones turístiques i un dels temes candents de l’actualitat: els usos de l’aigua en agricultura i ramaderia i la necessitat de modernitzar el Canal d’Urgell. Sense oblidar els costos que tenen aquestes infraestructures i qui ha d’assumir i en quina proporció les inversions. L’acte va finalitzar amb la realitat de la sequera, el paper de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el president de la qual, Carlos Arrazola, va clausurar l’acte. Els debats van ser protagonitzats per experts de tots els àmbits, estudiosos i acadèmics, sense oblidar, evidentment, els representants dels diferents sectors. Les conclusions són àmplies, però amb el denominador comú que cal salvar el món agrari per assegurar un mínim de sobirania alimentària, per assentar les persones al territori i per assegurar la biodiversitat que el planeta necessita. I no hi ha res més ecològic i conservador del medi natural que la pagesia i la ramaderia, a les quals Lleida deu el seu progrés i que aporta gairebé el vint per cent del PIB a l’economia catalana. Un èxit de participació i sobretot un punt de partida perquè els temes que preocupen la societat lleidatana, tant del pla com del Pirineu i Aran, tinguin un fòrum en el qual intentar trobar solucions, assumir errors i enfocar el futur amb l’optimisme que necessitem per crear progrés.
