El dret a l’habitatge

La Declaració Universal de Drets Humans garanteix a cada persona en l’article 25.1 el “dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seua família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris”. Així mateix, la Carta de Drets Fonamentals de la UE (2000) assenyala en l’article 34.3 que “a fi de combatre l’exclusió social i la pobresa, la Unió reconeix i respecta el dret a una ajuda social i a una ajuda d’habitatge per garantir una existència digna a tots aquells que no disposin de prou recursos, segons les modalitats establertes pel Dret comunitari i les legislacions i pràctiques nacionals.” Bona notíciaQuant a l’Estat espanyol, l’article 47 de la Constitució (que ahir va complir 46 anys) protegeix el “dret a disfrutar d’un habitatge digne i adequat” i estableix que els poders públics adoptaran mesures per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La violació del dret l’habitatge afecta milions de persones a Espanya, ja que s’ha considerat un bé de consum i inversió, en lloc d’un dret, que ha dificultat enormement l’accés i sobretot per a les persones en situacions més vulnerables, però no només aquest col·lectiu, ja que ciutadans i famílies amb feina que fins fa poc formaven part d’aquest ampli espectre que denominem classe mitjana, a dia d’avui han de dedicar gairebé el 50% dels seus ingressos al lloguer o pagament d’hipoteques i l’edat mitjana de persones que lloguen una vivenda compartida ha pujat fins als 34 anys i els joves ho tenen cada dia més magre per independitzar-se dels seus pares